2017: el experimento #VidaLaietana y el edificio 15-O ocupado en el 2011 en el barrio de Verdum.

Conversión de edificios a ALQUILER PÚBLICO Y ASEQUIBLE

Creemos necesaria la comparación de las dos experiencias, sobre dos procesos que pudieran haber tenido el mismo resultado pero el desenlace feliz sólo ha sido para el primero: #VidaLaietana . Esta entrada pretende poner en alerta a las entidades que luchamos por el derecho a la vivienda para no cometer errores que son dolorosos y costosos a largo plazo para familias y activistas. Nos referimos a la ocupación de edificios públicos, de inmobiliarias o de entidades financieras.

més de 300 persones muntaen una assemblea a la plaça de Verdum

El 15 de Octubre del 2011, en plena efervescencia del movimiento 15-M, se realizó una manifestación bajo el lema: l’indignació a l’acció … mobilització mundial. Había 3 columnas de colores y la verde reivindicaba el derecho a la vivienda. Un sorprendente dispositivo en que participó nuestra asociación llevó esa columna verde de + de 1500 personas en metro desde plaza Catalunya a NouBarris y ayudaron a ocupar un edificio que estaba vacío desde hacia años, en el barrio de Verdum propiedad de Cajamar. La alegría desbordante del éxito siguió al alojamiento de alguna de las familias que esperaban un techo en nuestro distrito en un momento en que los desahucios ya caían a plomo en el que sería el distrito más castigado del país.

Recién llegado a la alcaldia Xavier Trias, de CiU, en un discurso en el cercano parque de la Guineueta, dos días después, renegaba de esas prácticas anti-sistema. Se creo una asamblea de gestión del edificio y poco después llegaban los primeros problemas junto a nuevas familias por el efecto llamada. A la asamblea se presentaron los antiguos propietarios del solar donde en permuta tenían tres pisos. Junto a ello, la aparición de los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento y los Mossos de Esquadra primero camuflados y después en servicio oficial. Los Servicios Sociales y el responsable de comunicación de la Alcaldía rápidamente se pusieron en contacto asegurando su interés en buscar soluciones al conflicto

La asamblea tomó un portavoz para la prensa y televisión que llegaba ávida de las formas nuevas de lucha. Los conflictos dentro de la asamblea de familias, activistas y gente del barrio se dieron en varios frentes:

  • Los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento buscaron tener información de las familias para encontrar vías de comunicación y ayuda. Un sector de los ocupantes principalmente activistas se negó a ninguna negociación.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a respetar las viviendas de las familias que habían negociado con el constructor la permuta.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a abrir la posibilidad de negociar la compra del edificio por el Ayuntamiento, a precio de saldo a Cajamar, para convertir las viviendas en pisos sociales.
  • La Asociación de Vecinos de Verdum, en una profunda crisis desde hacía muchos años, nunca dio soporte a la ocupación y por lo tanto a contrabalancear una salida negociada. Igualmente La Coordinadora de Avv y entidades de Nou Barris tampoco quiso entrar en el conflicto social de denuncia que suponía aquella ocupación. El movimiento vecinal nunca entendió desgraciadamente la conversión de la vivienda como un objeto financiero en la crisis que se estaba cociendo en todo el planeta y la problemática de los desahucios que ya caían a plomo en el distrito
  • Si el movimiento 15-M que dio cobijo a la ocupación, permitió ver con simpatía la ocupación, los conflictos dentro del edificio, algún que otro incendio en uno de los locales y el enfrentamiento con algunos jóvenes del barrio malbarataron esa simpatía inicial.

Nuestra Asociación, defendió desde el inicio, que con el soporto del vecindario era posible una negociación pública de las condiciones de vida de las familias, la mayoría en paro y con niños. El proceso aunque complejo suponía de facto aceptar que las políticas sociales de vivienda  y servicios sociales  estaban fallando en muchos aspectos. Con los meses, los canales de comunicación se cortaron y las familias algunas con problemáticas complejas se quedaron a merced de las circunstancias.

Defendimos a ultranza la conversión del edifico en viviendas de alquiler público y asequible para lo cual el Ayuntamiento o la Generalitat debería comprar a precio de tanteo y retracto el edificio abandonado. No era una idea descabellada y seguramente hubiera dado una salida distinta a la constitución del Banco malo que ha sido un desastre financiero para el país. El sector mayoritario no estaba de acuerdo, en otras palabras quería vivir ocupando sin más y supuestamente consolidar esa ocupación.

Nuestra entidad para dar un vuelco a la campaña de prensa contra la ocupación que se inició vimos en los propietarios de la permuta una oportunidad para dar el vuelco. Aceptar su derecho a las viviendas de la permuta y demostrar que los “ocupas” respetábamos la propiedad de esas familias estafadas en la burbuja. Con el sector mayoritario no fue posible llegar a ningún acuerdo. No quisieron respetar esas viviendas y supuso un enojo importante en el barrio, porque eran una familia conocida, que provocó enfrentamientos con vecinos.

Nuestra asociación después de algunas semanas dimitió como portavoz de la asamblea por no tener un apoyo mayoritario y poco después abandonamos la asamblea del edificio porqué creímos que las decisiones tomadas no se correspondían con los objetivos iniciales. Las asambleas del 15-M de Nou Barris que se celebraron en la plaza contigua al edificio se fueron vaciando hasta que se decidió volver a la marquesina de la Vía Júlia.

Con los meses se iniciaron los conflictos entre familias y entre familias y activistas ocupantes del edificio, donde las asambleas interminables agotaban a gente poco acostumbradas a esas dinámicas. Los tímidos intentos de enraizar en el tejido asociativo después de lo acontecido se hicieron más complicados (1). Hubo un incendio. “Desaparecieron” partes estructurales y materiales de la obra que aún quedaban para acabar el edificio y un largo sinfín de problemas con el agua, la luz, etc. Seguramente no nos dimos cuenta de la magnitud del cambio de lo que proponíamos pero recientemente alguna familia en los medios de prensa, después de las recientes ocupaciones en la ciudad, han pedido la intervención en el sentido que propusimos hace 6 años: la conversión del edificio Almagro en viviendas sociales – alquiler público- del Ayuntamiento.

Una CRONOLOGIA DE LOS HECHOS:


Nuestra Asociación participó en la reivindicación de diversos colectivos de Barcelona para que el edificio de Via Laietana se convirtiera en alquiler publico. El acuerdo con el Ayuntamiento actual había inspirado nuestras propuestas con el edificio del 15-O de la calle Almagro:
salva TORRES


(1) Blog del edificio Almagro – 15O- actualizado del octubre del 2011 al 2012.

(2) comunicat de premsa sobre acord amb equip Govern municipal.




Urgente: 8000€ para juicio contra responsables de la venta de viviendas de la Comunidad de Madrid a Goldman Sachs

Las afectadas buscan desesperadamente 8000€ para iniciar proceso penal.

Queda una semana y piden su ayuda AQUÍ.

.

.

Mientras Blackstone y Goldman Sachs estan enfangados en decenas de desahucios de los 6.000 pisos protegidos comprados en España buscando beneficios que dupliquen los 420 millones invertidos.

2935 VIVIENDAS DEL IVIMA

2935 FAMILIAS AFECTADAS

Esta campaña de crowdfunding tiene como objetivo principal sufragar los gastos del equipo jurídico que lleva la causa penal contra los máximos responsables de la venta de 2935 viviendas públicas de la Comunidad de Madrid y defender los derechos de todos los madrileños y futuros adjudicatarios de viviendas del Instituto de la Vivienda de Madrid (IVIMA), ya que lo que se ha producido es un expolio del patrimonio de la Comunidad de Madrid.

La venta de las viviendas públicas a un fondo buitre, sin previo aviso a sus inquilinos, además está suponiendo la modificación de muchas de las condiciones para los legales adjudicatarios de estas viviendas, como la supresión de ayudas al alquiler, la subida de cuotas de comunidad, el pago del IBI o la tasa de basuras como si fuesen propietarios, la supresión de las juntas de administración vecinal y la expulsión de sus casas a quienes no puedan comprarlas al llegar al 7º año de contrato.

La Asociación Afectados IVIMA y sus participantes buscan como objetivos principales los siguientes puntos:
• La suspensión cautelar y posterior anulación de la venta de viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La paralización de cualquier nueva venta de viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La prórroga automática de los alquileres de las viviendas públicas de IVIMA y EMVS.
• El ofrecimiento preferente a los inquilinos de la compra de sus viviendas y al mismo precio que costó su construcción.
• El mantenimiento de las ayudas de reducción del alquiler del IVIMA.
• La paralización de cualquier desahucio por impago provocado por motivos económicos.
• La reducción significativa del actual precio de módulo oficial para las viviendas de protección oficial.

¡Defendemos nuestras casas, no queremos que especulen con ellas! ¡No queremos que nos obliguen a irnos de nuestros barrios!

+++info en Afectadas IVIMA y en GOTEO.ORG




Plenario Distrito NouBarris aprueba exigir a bancos cesión de 4151 pisos en propiedad en la ciudad.

el plenario del pasado mes de octubre aprobó elevarlo a la Casa Gran

Todos los partidos excepto PP aprueban exigir cesión pisos bancos a ayuntamiento

2015-10-08 plenari_distrite noubarrisEl pasado 8 de octubre se realizó el primer Consell de Distrito de Nou Barris en donde previamente nuestra Asc.500×20 había negociado la entrada de una declaración institucional por la exigencia de la cesión de los pisos propiedad de las entidades financieras al Ayuntamiento para gestionar la emergencia habitacional.

La propuesta fue modificada en nuestras demandas por l’equip de Govern de BarcelonaEnComú. Aún así nosotros aceptamos con resignación los cambios con la idea que fuera aprobada por todos los partidos. A media mañana eso no estaba asegurado.

Pero a la tarde, 50 personas representando a las familias con necesidades de vivienda pública asequible nos presentamos para presionar a todos los partidos.

Finalmente, todos los partidos votaron a favor excepto PP que viró de votar en contra a abstenerse, como si no le fuera el asunto con él.

La declaración aprobada se elevará al ayuntamiento de Barcelona. Esperamos que los tiempos buricráticos no empañen esta pequeña victoria de nuestra lucha.

adjuntamos declaración aprobada y video del Plenario donde en el minuto 1h:57 minutos nuestro compañero Salva TORRES defiende la demanda.

DE




Crítica de la Llei catalana de l’Impost als Habitatges Buits i de processos execució hipotecària.

Aquesta llei redunda sobre fets que ja estaven legislats.

Al final de la legislatura és un brindis al sol de CiU.

gent_sense_casa_casa_sense_gent_web

QUE DIU LA LLEI DE L’IMPOST ALS PISOS BUITS

El Decret- llei 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, diu al seu preàmbul que en el mercat de l’habitatge concorren una forta demanda social i un important estoc d’habitatges buits que no s’ofereixen. A més, la situació econòmica dels darrers anys ha dificultat l’accés a l’habitatge ha reduït a mínims històrics la compra d’habitatge incrementat-se la demanda de lloguer a preus assequibles.

Per tant, el govern de Catalunya aboga per crear un impost directe que grava l’incompliment de la funció social de l’habitatge. O sigui, que els habitatges buits de manera injustificada i permanent més de dos anys constituiran el fet imposable per gravar a persones jurídiques, en cap cas persones físiques. L’impost anirà en funció dels metres quadrats desocupats i hi haurà desgravació de la quota integra a pagar en funció que la persona jurídica col·labori en posar habitatges en el mercat de lloguer assequible.

L’article 5 defineix que és

  • habitatge buit:  desocupat permanentment, sense causa justificada, durant de més de dos anys.
  • lloguer assequible: El Conseller defineix cada any les rendes màximes dels habitatges amb protecció oficial però per norma un habitatge assequible ha de ser com a mínim un 25% inferior al preu mig del mercat i zona i el contracte de lloguer mínim de 3 anys.

 L’article 7 diu com computen els 2 anys que l’habitatge esta buit i l’article 8 explica les causes justificades de desocupació d’un habitatges i e l’article 10 explica les exempcions a l’impost (habitatges turístics, gestionats pel Tercer Sector, etc).

Els articles 12 i 13 expliquen les quotes integres a pagar i les bonificacions de la mateixa perquè la persona jurídica objecte de la sanció col·labora en el programa de lloguer assequible.

En les disposicions transitòries es recorda que a la zona A (Barcelona) el preu de lloguer assequible màxim són 400€ i a la zona B són 300€.

Y la Llei de mesures urgents per a la mobilització d’habitatges provinents d’execució hipotecària

Aquest altre Decret-llei 1/2015 persegueix protegir les famílies afectades per processos d’execució hipotecària i per això s’han articulat diverses mesures:

  • Dret de tanteig i retracte a favor de la Generalitat o dels ens locals en les transmissions de tots els pisos provinents d’execucions hipotecàries posteriors a l’abril de 2008.
  • Obligació d’execució d’obres de rehabilitació dels habitatges buits provinents d’execucions hipotecàries o de dació en pagament.
  • Creació del registre administratiu d’habitatges buits.

pisos buits espanya_2014_x_autonomies

Una nova llei-manifest que tindrà pobres resultats futurs.

Aquesta llei va de la mà de la llei sobre l’emergència habitacional i la pobresa energètica de Catalunya recentment aprovada al Parlament. Totes dues necessiten un desenvolupament normatiu, dispositiu i pressupostari que allargarà en els temps els seus efectes positius sobre les llars en situació de vulnerabilitat. La manca de pressupost  determinarà les grans declaracions de la llei de manera assemblada al que va passar amb la llei de la dependència. La Troika comunitària vigila d’aprop qualsevol desviament del pressupost a fins socials. En altres paraules lleis que són més un manifest polític amb pocs efectes reals sobre la vida dels ciutadans.

De fet molts dels articles ja estaven a la la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya (en endavant LDHC) del 2007 quan CiU hi va votar en contra. Hi ha molta duplicitat de normatives entre els ajuntaments i la Generalitat que dupliquen esforços i despeses. Tot fa semblar que ara CiU s’apunta a l’agenda social davant la proximitat del 27-S.

La nostra entitat vol remarcar els punts més contradictoris:

  • A Catalunya hi ha 448.346 habitatges buits segons l’Institut Nacional d’Estadística. Un 20% de les llars viuen sota el llindar de la pobresa. A Barcelona el cens d’habitatge buit en possessió de persones jurídiques va resultar de 4149 habitatges. Els propietaris d’habitatges estan emmascarant les seves propietats quan les necessitats d’habitatge assequible són molt grans ( + de 30.000 demandes al Registre)
  • Classificar un habitatge com a buit costarà diners i no hi ha seguretat que al final no serveixi. La declaració habitatge buit portarà com a mínim 1 any des de la posada en marxa del decret mentre les necessitats són enormes e immediates.
  • La LDHD ja preveia un registre d’habitatges buits. Al nou decret analitzat, hi ha una disposició addicional per crear aquest registre al qual s’hauran d’apuntar els propietaris jurídics d’habitatges buits i ocupats, la qual cosa, planteja dubtes sobre doble competència municipal i autonòmica que a la LDHC estava ben legislat. Igualment obliga a les companyies subministradores a facilitar dades per descobrir els habitatges buits però amb consentiment dels interessats, sic?, quan la Llei LDHC ja ho preveia a l’art. 41 i sense consentiment dels interessats.
  • Les Oficines d’Habitatge (no haurien de ser Oficines del Dret a l’Habitatge?) són de caràcter municipal, no tenen la infraestructura ni personal per convertir-se en l’ànima del cens.
  • No tenim clar que l’Església Catòlica, amb nombrosíssimes propietats immobiliàries, no se’n lliuri de la llei pels acords del Concordat del 1976.
  • Nombrosos articles de la LDHC tenen normativa assemblant i mai s’han aplicat: ni la declaració d’habitatge buit, ni les multes. Els articles 41 i 42 de l’actual llei ja estan permeten als Ajuntaments sancionar els habitatges buits. Per tant, aquesta nova llei redunda en aspectes que ja estaven legislats però que mai va haver voluntat política d’aplicar-los.
  • Les multes són assumibles per bancs, fons voltors, etc. Un habitatge de 70 m2 té una multa d’uns 700 euros anuals.
  • El tempteig i retracte. L’art. 15 de la LDHC, estableix la competència municipal per delimitar les àrees de tempteig i retracte, i aquest nou Decret-llei fixa directament les mateixes i assumeix la gestió de tot el procés. Per tant, estem davant d’un nou cas de vulneració de l’autonomia municipal. Però tenint en compte que existint des de fa temps per què mai se n’ha fet ús?
  • El tempteig i retracte d’aquest decret-llei suposa una sèrie d’obligacions jurídiques de comunicació a entitats financeres i de comprovació a notaris i registradors respecte de la subhasta i adjudicació de les garanties hipotecaries de les llars afectades per processos d’execució. Els nostres partits polítics donen per fet una cosa que ara mateix esta en dubte a molts tribunals: les entitats financeres no són les veritables propietàries dels crèdits hipotecaris ni de les garanties que reclamen perquè van vendre a tercers els deutes. La nostra entitat i molts processos judicials oberts al jutjats denuncien les entitats financeres per manca de legitimitat perquè han titulitzat els deutes i venuts a tercers els crèdits en els mercats financers.
  • Els habitatges que seran cedits obligatòriament, després del procés de declaració de buit, han d’estar en condicions d’habitabilitat. Si calen obres aniran a càrrec de la propietat. Això és redundant respecte de l’article 123.1 de la LDHC que ja considera es comet infracció molt greu si hi ha incompliment del programa de rehabilitació. El nou decret-llei al donar un termini de sis mesos en realitzar les obres està oferint una moratòria als bancs per la qual cosa discrimina als altres propietaris en favor de les entitats financeres.
  • L’article 4.3 i 4.4 del decret-llei legisla l’execució forçosa i expropiació temporal d’habitatges sense requisits d’habitabilitat per un termini de 4 a 10 anys en municipis de forta demanda. L’execució forçosa obliga a la Generalitat a fer-se càrrec de les obres , el que és més que discutible que sigui acceptable jurídicament, perquè seria una obligació legal ja incomplerta per una entitat financera. Per tant, les entitats financeres s’aprofiten que els seus habitatges no tenen utilitat pública perquè llavors la Generalitat els financia les obres i lagestió pública de l’ocupació de l’habitatge privat. No tenen preocupacions i a més cobren un lloguer al final d’habitatges que ells consideren són morralla. Sacrificar temporalment una obligació de la propietat, amb despesa pública previ, per aconseguir alguna cosa exigible d’altres maneres no sembla gaire útil. El resultat final és que les entitats financeres surten ben parades amb aquest decret-llei respecte de la LDHC.

+++ INFO relacionada.

Crítica de la llei sobre l’emergència habitacional i la pobresa energètica de Catalunya.

 




Carta agraïment d’Afectades IVIMA a Asc. 500×20 x crowdfunding

afectadasIVIMA

Querid@s compañer@s de la Asociación 500×20 y Habitatge Públic, el gesto que habéis tenido al colaborar en nuestra campaña de crowdfunding, nos conmueve y nunca os lo podremos agradecer suficientemente.
Somos conscientes de lo difícil que es, en estos momentos de precariedad, destinar una parte de lo poco que tenemos a contribuir económicamente con cualquier causa, por justa que sea. De ahí que cualquier ayuda que hubierais podido aportar ya habría sido invalorable, pero es que vosotr@s habéis multiplicado de tal manera el esfuerzo que nos habéis dejado impresionados, de veras.
Vuestro esfuerzo nos hace confiar más, si cabe, en que seremos capaces de conseguir arrebatar nuestras casas al fondo buitre y recuperarlas para el patrimonio público, de donde nunca debieron salir. Sabemos que la pelea va a ser difícil, que durará mucho más de lo que quisiéramos y que tendremos que poner lo mejor de nosotr@s para ganar. Pero estamos convencid@s de que teniendo de compañer@s de viaje a personas con un espíritu como el vuestro, la victoria está asegurada.
Muchas gracias, de todo corazón, y a seguir en la pelea.

Un abrazo.

+++info en Afectadas IVIMA y para crowdfunding en GOTEO.ORG




L’habitatge públic privatitzat: Un any de lluita dels joves dels blocs 10HJ

El veïnat intenta revertir la situació amb el suport de la FAVB i de l’Associació 500×20.

ELS FETS

El passat 2 d’agost de 2013 El Consell Comarcal del Barcelonès va vendre 298 habitatges, quatre promocions de lloguer social de la capital catalana, als districtes de Nou Barris, Les Corts i Sant Andreu.
La Fundació Pisos de Lloguer, organització privada sense ànim de lucre, impulsada pel Consell Comarcal del Barcelonès, era la propietària dels habitatges després que Regesa efectués la transmissió de la gestió dels pisos entre els anys 2004 i 2007. A principis del 2013 es va decidir liquidar la fundació i vendre els seus actius, abans, a una empresa privada. Tots els ajuntaments presents al Consell Comarcal, amb representants de CIU, PSC, ICV i ERC, van donar el vist i plau a la operació també aprovada per l’Agència Catalana de l’Habitatge.
Només es va presentar una empresa a concurs públic, Colon Viviendas, gestora del fons d’inversió Azora, amb seu a Madrid, protagonista de les vendes d’habitatge públic de la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid.

Aquest fons d’inversió va pagar 11,4 milions d’euros pels habitatges, que s’hauran de destinar a lloguer social durant 25 anys a comptar des de la data de qualificació de l’habitatge. Els drets de superfície dels edificis en canvi tenen una durada de 75 anys després dels quals hauran de retornar a l’Ajuntament de Barcelona, si no hi ha cap altre acord.

DE COM ENS ASSABENTEM EL VEÏNAT I LA CIUTADANIA

Els veïns i veïnes (d’Urrutia; Rio de Janeiro; Benavent i Gran de la Sagrera) ens vam assabentar d’aquesta privatització quan ja era un fet consumat, mitjançant uns cartells informatius a la porta de les escales, el mes d’agost del 2013. La informació únicament feia esment al canvi de gestió.
El mes de setembre vam rebre dues cartes, una de Fundació Pisos de Lloguer i una altra de Colon Viviendas, informant de la venda i assegurant que les condicions de lloguer en règim de protecció oficial es mantindrien.
El mes de novembre l’Associació 500×20, Associació per el Lloguer Públic i Assequible, publica al seu portal web la notícia de la venda. Apareixen breus publicacions als diaris La Vanguardia, El País, El Periódico. L’1 de desembre, en el programa “Salvados” de LaSextaTV exposen el cas de la venda d’habitatge públic a Madrid al mateix fons voltor i els veïns de Barcelona veiem per televisió les mateixes cartes informatives que ens van enviar a nosaltres, i les conseqüències reals del traspàs dels pisos a mans privades. Pocs mesos després apareixen anuncis de pisos d’aquestes promocions en portals webs immobiliaris, sense esmentar que es tracta de pisos protegits, falsejant les seves característiques i saltant-se la llista de sol•licitants d’accés a l’habitatge públic.

LA LLUITA: EL CAMÍ QUE HEM FET

A partir del mes de novembre, arran de la poca informació obtinguda i de les sospites que la privatització de l’habitatge afectaria a la situació dels llogaters, els veïns i veïnes ens posem en contacte amb l’associació 500×20 i amb la FAVB. Ens trobem en una primera assemblea d’afectats el 12 de gener de 2014. A partir d’aquí, les diferents promocions afectades, decidim constituir-nos com associacions i comencem un camí plegats que ens ha portat a:

  • Consells de districte i assemblees de barri de tots els districtes afectats.
  • Reunions amb representants dels partits polítics dels districtes.
  • Reunions amb Consell Comarcal del Barcelonès; Agencia Catalana de l’Habitatge; Síndic de Greuges de Catalunya i Síndica de Greuges de Barcelona.
  • Reunions amb Colon Viviendas.
  • Entrevistes amb mitjans de comunicació.

Desprès d’haver fet aquest circuit vàries vegades, hem trobat poques respostes clares, per tant el camí ara ens porta a mobilitzacions i accions d’afectats i de la ciutadania.

LES NOSTRES REIVINDICACIONS

1. DENUNCIEM

  • LA PROGRESSIVA PRIVATITZACIÓ DEL PARC PÚBLIC D’HABITATGE A LA CIUTAT DE BARCELONA

Prou especulació amb l’habitatge públic. En una ciutat on els desnonaments són diaris, demanem que es revoqui la venda a un fons especulador. Defensem l’accés a l’habitatge públic i de lloguer dels ciutadans de Barcelona.

  • VOLEM QUE EL CONTRACTE DE TRASPÀS DE L’ÚS DE SUPERFÍCIE ENTRE LA FUNDACIÓ PISOS DE LLOGUER I COLON VIVIENDAS SIGUI PÚBLIC

Hem demanat a l’Ajuntament a través dels districtes; del Consell Comarcal del Barcelonès; de l’Agència Catalana de l’Habitatge i del Síndic de Greuges, de veure aquest contracte i que aquest document ha de ser públic. Encara no ens han facilitat aquest document. Això ens fa sospitar de possibles irregularitats en el procés.

  • VOLEM QUE L’ADMINISTRACIÓ ADQUIREIXI EL COMPROMÍS DE GARANTIR LA FUNCIÓ SOCIAL D’AQUESTS HABITATGES

S’han venut els drets de superfície durant 75 anys, només queda garantida la funció social durant 25, a comptar des de la data de qualificació de l’habitatge, en algunes promocions ja han passat 12 anys, per tant hi ha un alt marge per especular amb els béns dels ciutadans. Cap dels organismes implicats ens ha deixat clar què passarà amb els habitatges un cop passin aquests 25 anys.

  • IRREGULARITATS A L’ACCÉS DE L’HABITATGE

Demanem que l’accés a l’habitatge públic sigui supervisat per l’administració, que es segueixi l’ordre de la llista del registre de sol•licitants d’accés a l’habitatge per garantir la transparència a l’hora d’accedir a un habitatge públic.

2. RECLAMEM

  • QUE ES MANTINGUIN LES CONDICIONS D’HABITATGE PÚBLIC I DE LLOGUER ALS ACTUALS LLOGATERS I QUE ELS NOUS LLOGATERS GAUDEIXIN DE LES MATEIXES CONDICIONS. JA HI HA VEÏNS QUE HAN HAGUT DE MARXAR EN NO PODER ASSUMIR LES NOVES CONDICIONS.

• Fins ara els llogaters, al caducar els contractes, es revisaven els requisits econòmics dels adjucataris i si complien amb la normativa vigent es feia una renovació del contracte. A l’actualitat no es fan renovacions dels contractes, es fan nous, això suposa una despesa econòmica afegida ja que s’ha d’actualitzar l’aval, unes 6 mensualitats, i la fiança amb un preavís d’un mes d’antelació.
• S’incrementen els costos de quotes de manteniment de l’edifici, amb nombroses irregularitats en aquest manteniment. Demanem poder veure amb detall a on van aquestes quotes.
• S’obliga a tenir una assegurança del contingut de la llar per poder fer una nova contractació, quan, segons la normativa vigent, no és obligatori.
• Es vinculen les places de pàrquing als contractes de lloguer dels pisos i, en molts casos, s’obliga a que s’agafi el pàrquing per poder fer un nou contracte. Fins ara no era obligatori llogar-lo. D’altra banda el seu preu és més alt que al mercat lliure.
• El veïnat que fa un contracte nou s’apunta a la llista de sol•licitants d’accés de l’habitatge el mateix dia que signa el contracte. Demanem que es continuï fent per ordre de llista per garantir la transparència en l’accés.

ENS DIRIGIM ALS NOSTRES CONCIUTADANS

Els veïns i veïnes de les promocions afectades, la FAVB i la Associació 500X20 lluitem per la defensa de l’habitatge públic. Els veïns som conscients de la funció social que compleixen aquests edificis, no lluitem únicament pel benefici propi, estem defensant el que és comú i construït amb diners de tots, demanem el que és just pel veïnat i per la ciutat, estarem on hàgim d’estar per defensar l’habitatge públic de la nostra ciutat i denunciarem la progressiva privatització de l’habitatge, no només en les nostres promocions, per això demanem també el suport de tots els nostres veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona i de les entitats.




solución parcial- Acampades families davant Ajuntament de NouBarris exigint pis emergència i menjar

FAMILIES ABOCADES A DESNONAMENTS OBERTS, SENSE DATA,
SENSE AJUDA ALIMENTS NEGATS PER SERVEIS SOCIALS
ACAMPEN DAVANT SEU DISTRICTE EXIGINT PISOS EMERGÈNCIA

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

El Ayuntamiento ha solucionado parcialmente el desahucio de Lucía, que ha abandondo el piso donde vivía y se ha trasladado a una pensión decente, esperanso una resolución de piso emergencia favorable para este martes 15. El Ayuntamiento ha asegurado que no los dejará tirados.

También asegura una solución próxima para Nayma (embarazada), Elhassan y su hija de 10 meses para su desahucio y han asegurado una alimentación sana a Nayma.

2014-07-08_acampada1

……….2014-07-08_acampada2 L’acampada continua avui fins trobar una solució per escrit.

Aquest mati hi hagut dos reunions amb Gerència del Districte, Serveis Socials i Oficina Habitatge però la bona voluntad mostrada no es tradueix en cap document escrit de compromissos i la gent està cansada de MENTIDES.

3 families passen la nit de dimecres a dijous acompanyades de  solidaries esperant acord definitiu amb Ajuntament, Oficina Habitatge i Serveis Socials…

2014-07-08_acampada3_1

2014-07-08_acampada5_1




Les pancartes dels edificis de joves privatitzats ja no hi són…però tornaran!

Ni trencades ens treuran els nostres drets!

El passat dia 25, a les 19 hores, quatre promocions de pisos de protecció oficial vam penjar pancartes a les façanes per protestar per la privatització de la gestió dels pisos, que ha estat venuda a Colón Viviendas.

Les pancartes ja no hi són. Us preguntareu què els hi ha passat. Us farem un petit resum.

El dia 26, la pancarta de La Sagrera es va trencar. El més probable és que es trenqués per la força del vent.

Les pancartes d’Urrútia i de Rio de Janeiro, tampoc van arribar al dia 27. La forma en què van aparèixer trencades fa pensar que algú va tallar-les intencionadament. El mateix va passar amb la pancarta del carrer Benavent, tot i que va resistir fins el divendres 27. El que ha passat a Urrútia, Rio de Janeiro i Benavent fa pensar que, si la pancarta de la promoció del carrer de la Sagrera hagués aguantat, hauria estat sabotejada, com tota la resta. No sabem qui ho va fer, ni per què, però això és inqüestionable.

URRUTIA
Pancarta estripada al Passeig d’Urrútia

El primer impuls va ser indignar-nos. Després de mesos de lluita, menystinguts per les administracions i la majoria dels partits polítics que ens han fet, literalment, perdre el temps, vam decidir deixar-nos de protocols i prendre la iniciativa.

Volíem que els barris, més enllà de les diferents associacions de veïns dels barris afectats, de la FAVB i de 500×20, del Síndic de Greuges i de la Síndica de Barcelona, sabessin què estava passant amb l’habitatge públic. I ho hem aconseguit! Perquè durant unes hores o uns dies, qualsevol vianant que passés pel davant dels edificis afectats, en aixecar el cap, va veure que alguna cosa no rutllava al seu barri. Alguns van preguntar-nos: “Què us passa?”. Alguna d’aquestes persones, quan va veure que la pancarta del seu barri ja no hi era, també ens va preguntar: “Què ha passat?”

Comprovar l’interès despertat per les pancartes ens va ajudar a refer-nos. Després d’una estona de llepar-nos les ferides, ens vam aixecar i vam començar a pensar quin serà el nostre següent pas.

Trobarem altres vies d’explicar el que està passant. Farem arribar a cada racó de Barcelona les preguntes que ens fem. Explicarem que ja ens han intentat silenciar un cop. Que els molesta que demanem explicacions de com es gestiona el patrimoni de tots.

Aquesta crisi, que encara continua, ha estat molt dura per a la majoria de la població. Però també ha tingut una part bona: la gent s’ha conscienciat que ha de defensar els seus drets perquè no li prenguin de les mans, i s’està organitzant. I un habitatge públic i de lloguer assequible és un dret que tenim i que està en perill. I la gent ho ha de saber!

Perquè el dia que marxin els actuals inquilins, han de poder venir uns altres després, mantenint les condicions dels anteriors i han de ser seleccionats de forma transparent per evitar greuges. I això no està garantit. A més, els ingressos dels lloguers no han d’anar a parar al compte de resultats d’un fons d’inversió que ha comprat patrimoni públic construït amb els impostos de tothom i venut en el moment que més devaluat estava i, per tant, tirat de preu.

A l’habitatge públic també s’han socialitzat les pèrdues i privatitzat els beneficis.

I, quanta més gent n’estigui al corrent, més difícil els hi serà continuar fent-ho.

Ens ajudeu a difondre-ho?




PRIMERA ACCIÓ DEL VEÏNAT DELS EDIFICIS PRIVATITZATS DE LLOGUER SOCIAL PER JOVES.

jornada contra privatització habitatges jovesEls veïns i veïnes de les 4 promocions que ha venut l’Ajuntament de Barcelona al fons voltor Colón Viviendas comencem les mobilitzacions.

DEFENSEM L’HABITATGE PÚBLIC – PROU ESPECULACIÓ

dia 25 de juny a les 19:00h

penjarem simultàniament pancartes als quatre edificis

Vine a donar suport demà a les portes dels edificis.

Les Corts
• Benavent 51
Nou Barris:
• Pg Urrutia 13-37
• Rio de Janeiro 11
San Andreu
• Gran de la Sagrera 77-79

Demanem el suport dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, defensem el comú, defensem el que és públic, denunciem la progressiva privatització del parc públic d’habitatge a la ciutat de Barcelona.

VINE- DÓNA SUPORT -DIFON A LES XARXES -EXPLICA-HO

amb el suport de la FAVB, Associació 500×20 i Nou Barris Cabrejada

Més informació a: http://habitatgepublic.prouespeculacio.org/




AJ9B_+500×20 – Xerrada desnonaments i la dificultat accés a l’ habitatge dels joves

XERRADA + DEBAT +PICA PICA

demà dimecres 18 a les 19:00h

Masia de la Guineueta

AJ9B_‎Xerrada-desnonaments càrrec de 500 x 20 i dificultat acces habitatge




dijous 6 març! batucada i cassolada contra els desnonaments a Nou Barris

caçolada contra els desnonaments

DRET A L’HABITATGE PER A TOTHOM

¡centenars de llars tenim el mateix problema!

AFEGEIX-TE!!

Rachida emocionada abrazo a una solidaria después de parar su desalojo en Roquetes
Rachida emocionada abrazo a una solidaria después de parar su desalojo en Roquetes

La recent sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg exigeix ​​als nostres governants que no poden fer fora ningú de casa sense una alternativa.

Però la Regidora i l’Oficina d’Habitatge donen habitatge a compte-gota quan no fa cas o mira cap a l’altre costat. Exigim lloguer públic i assequible per a tots! I multes als pisos buits de Bancs i immobiliàries!

CADA DIJOUS 10’30-13 HORES

DAVANT OFICINA HABITATGE DE NOU BARRIS

a la seu de l’Ajuntament

amb el suport de: Associació Veïnes i Veïns, Associació 500×20, Assemblea Aturats, 15-M i Nou Barris Cabrejada.





Hi tornem – dijous 27 febrer! cassolada contra els desnonaments a Nou Barris

caçolada contra els desnonaments

DRET A L’HABITATGE PER A TOTHOM

¡centenars de llars tenim el mateix problema!

AFEGEIX-TE!!

Més de 50 persones aturen el desnonament de la Rachida i els seus petits

La recent sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg exigeix ​​als nostres governants que no poden fer fora ningú de casa sense una alternativa.

Però la Regidora i l’Oficina d’Habitatge donen habitatge a compte-gota quan no fa cas o mira cap a l’altre costat. Exigim lloguer públic i assequible per a tots! I multes als pisos buits de Bancs i immobiliàries!

CADA DIJOUS 10’30-13 HORES

DAVANT OFICINA HABITATGE DE NOU BARRIS

a la seu de l’Ajuntament

amb el suport de: Associació Veïnes i Veïns de Porta, Roquetes, Associació 500×20, Assemblea Aturats, 15-M i Nou Barris Cabrejada.

Proper desnonament en camí.. família de Rachida Mazigh i els seus dos fills petits

DILLUNS 3 de MARÇ 9 HORES

LLOC: c/ Josep Solé i Barberà, 8 (Roquetes) metro Línia VerdA

Solidaritat amb la família que volen desnonar. Demanem un pis públic per allotjar-los. Uneix-te a la cassolada !!




dimecres 22 gener – 19h -assemblea edificis privatitzats x Regesa

2ª ASSEMBLEA LLOGATERS/ES

EDIFICIS PRIVATITZATS x REGESA A COLON INMOBILIARIA

DIMECRES 22 DE GENER 2014, 19 hores

edificis privatitzats x regesa-BCN_llarga Centre Cívic Can Basté Pg. Fabra i Puig 274 – LOCALITZACIO

Metro: L5 Virrei Amat/ Bus: 11,31,32,47,50,51, 71,82

Després de realitzar la 1ª assemblea dels edificis, continuen preparar peticions conjuntes a les administracions responsables de la privatització i sobre les condicions dels lloguers i edificis als nous propietaris. A la primera assemblea es va decidir diverses coses.

Un possible ordre del dia seria:

    • constitució de Junta de veïns amb estatuts. (penjarem uns estatuts bàsics per a tothom)

    • Anàlisi de nous contractes (tenim un de c/Benavent). Acompanyament entitats implicades. ¿contractes de lloguer i parking?

    • Intentar conèixer si el valor de les despesses d’escala es correspon amb el que es cobra

    • Regesa, Fundació pisos de lloguer i Oficines Habitatge. Legalitat de la privatització? Preparar propera reunió i que volem aconseguir d’ella.

    • El tema de la comunicació pública, xarxes socials, Internet, Facebook…

    • Assistència als Consell i Audiències de Districte i barri

Us esperem!!

Amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Can Peguera, Porta, Sagrera, Les Corts, Nou Barris Cabrejada i Associació 500×20.




Trias posa només 19 pisos per a 3000 famílies en risc d’exclusió social.

Després de l’ocupació de Torre-Baró l’Ajuntament de BCN mou fitxa.

Posa 19 pisos dels 200 buits per a llars amb rics d’exclusió social.

Només a la ciutat hi ha inscrites 3000 sol·licituds de gent desesperada.

La mesura cobreix el 0’6% de les necessitats identificades per la Casa Gran.

Els responsables de l’Ajuntament comencen a intuir l’abast de l’exclusió social a Barcelona.

A les negociacions amb l’Ajuntament després de l’ocupació dels pisos de Torre-Baró  les entitats veïnals i la nostra Associació varem deixar anar als representants municipals que una majoria de la nostra gent no podia ni pagar 100€ per a un lloguer. Que segurament milers de llars vivien sense ingressos fixes o amb la PIRMI. Que pretendre cobrar suposats “lloguers socials” de 400€ era senzillament una estafa.

La tensió de la negociació va permetre copsar que els representants municipals viuen molt lluny de la realitat dels barris populars. Però alguna cosa van entendre.

Pocs dies després a la seu del Consorci de l’Habitatge de Barcelona els representants municipals, amb Antoni Sorolla (secretari d’Habitatge) i Josep M. de Torres i Sanahuja (Gerent Institut Municipal d’Urbanisme) al capdavant, presentaven les xifres de repartiment dels quasi 200 pisos buits  de Torre-Baró. Contents perquè oferien més pisos especials feien partícips als representants socials dels nombre d’habitatges i dels criteris d’adjudicació :

  • 152 habitatges per a lloguers compresos entre 200 i 440 euros: repartiment per sorteig
  • 37 habitatges per emergències, repartits així:
    • 7 pisos per entitats de gestió d’habitatge social
    • 11 pisos per emergències socials (desnonaments)
    • 19 pisos per contingències especials (entengueu gent amb risc veritable d’exclusió social)

Què cal entendre quan ELLS parlen de l’eufemisme “contingències especials”:

Contingències especials es la cara més crua de la crisi: pagar lloguers que superen el 40% de la renda de la llar, viure en pensions, rellogat, provenir de cases d’acollida social, gent sense domicili fix (viure sota un pont o ocupant un pis), viure en un habitatge insalubre, violència domèstica, etc

Evidentment l’Ajuntament mai acceptarà la paraula pobresa, exclusió social, etcen les seves mesures doncs seria indicatiu del fracàs de les polítiques d’habitatge durant dècades a Barcelona.

Els criteris d’accés són unitats de convivència des de 2 membres i ingressos inferiors a 11.928€ anuals i accepten que no siguin demostrables.

No són només “els sense sostre”, són més de 3000 sol·licituds de 3000 llars desesperades

Són les llars que viuen sense ingressos regulars o amb pensions o pirmis miserables. A la “marca Barcelona” es compten per milers. L’Ajuntament va reconèixer que tenia més de 3000 demandes d’habitatge d’aquesta classe.

Trias posa novament una tirita a la ferida sagnant: 19 pisos, el 0,6% de les seves sol·licituds, per 3000 famílies desesperades.

Diuen que Barcelona no té pisos buits. Tots els representants de l’Ajuntament amb els que hem parlat diuen que la dificultad principal es que a Barcelona quasi no hi ha pisos buits. Mentida!