2017: el experimento #VidaLaietana y el edificio 15-O ocupado en el 2011 en el barrio de Verdum.

Conversión de edificios a ALQUILER PÚBLICO Y ASEQUIBLE

Creemos necesaria la comparación de las dos experiencias, sobre dos procesos que pudieran haber tenido el mismo resultado pero el desenlace feliz sólo ha sido para el primero: #VidaLaietana . Esta entrada pretende poner en alerta a las entidades que luchamos por el derecho a la vivienda para no cometer errores que son dolorosos y costosos a largo plazo para familias y activistas. Nos referimos a la ocupación de edificios públicos, de inmobiliarias o de entidades financieras.

més de 300 persones muntaen una assemblea a la plaça de Verdum

El 15 de Octubre del 2011, en plena efervescencia del movimiento 15-M, se realizó una manifestación bajo el lema: l’indignació a l’acció … mobilització mundial. Había 3 columnas de colores y la verde reivindicaba el derecho a la vivienda. Un sorprendente dispositivo en que participó nuestra asociación llevó esa columna verde de + de 1500 personas en metro desde plaza Catalunya a NouBarris y ayudaron a ocupar un edificio que estaba vacío desde hacia años, en el barrio de Verdum propiedad de Cajamar. La alegría desbordante del éxito siguió al alojamiento de alguna de las familias que esperaban un techo en nuestro distrito en un momento en que los desahucios ya caían a plomo en el que sería el distrito más castigado del país.

Recién llegado a la alcaldia Xavier Trias, de CiU, en un discurso en el cercano parque de la Guineueta, dos días después, renegaba de esas prácticas anti-sistema. Se creo una asamblea de gestión del edificio y poco después llegaban los primeros problemas junto a nuevas familias por el efecto llamada. A la asamblea se presentaron los antiguos propietarios del solar donde en permuta tenían tres pisos. Junto a ello, la aparición de los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento y los Mossos de Esquadra primero camuflados y después en servicio oficial. Los Servicios Sociales y el responsable de comunicación de la Alcaldía rápidamente se pusieron en contacto asegurando su interés en buscar soluciones al conflicto

La asamblea tomó un portavoz para la prensa y televisión que llegaba ávida de las formas nuevas de lucha. Los conflictos dentro de la asamblea de familias, activistas y gente del barrio se dieron en varios frentes:

  • Los Servicios Sociales centrales del Ayuntamiento buscaron tener información de las familias para encontrar vías de comunicación y ayuda. Un sector de los ocupantes principalmente activistas se negó a ninguna negociación.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a respetar las viviendas de las familias que habían negociado con el constructor la permuta.
  • Un sector mayoritario de la asamblea se negó a abrir la posibilidad de negociar la compra del edificio por el Ayuntamiento, a precio de saldo a Cajamar, para convertir las viviendas en pisos sociales.
  • La Asociación de Vecinos de Verdum, en una profunda crisis desde hacía muchos años, nunca dio soporte a la ocupación y por lo tanto a contrabalancear una salida negociada. Igualmente La Coordinadora de Avv y entidades de Nou Barris tampoco quiso entrar en el conflicto social de denuncia que suponía aquella ocupación. El movimiento vecinal nunca entendió desgraciadamente la conversión de la vivienda como un objeto financiero en la crisis que se estaba cociendo en todo el planeta y la problemática de los desahucios que ya caían a plomo en el distrito
  • Si el movimiento 15-M que dio cobijo a la ocupación, permitió ver con simpatía la ocupación, los conflictos dentro del edificio, algún que otro incendio en uno de los locales y el enfrentamiento con algunos jóvenes del barrio malbarataron esa simpatía inicial.

Nuestra Asociación, defendió desde el inicio, que con el soporto del vecindario era posible una negociación pública de las condiciones de vida de las familias, la mayoría en paro y con niños. El proceso aunque complejo suponía de facto aceptar que las políticas sociales de vivienda  y servicios sociales  estaban fallando en muchos aspectos. Con los meses, los canales de comunicación se cortaron y las familias algunas con problemáticas complejas se quedaron a merced de las circunstancias.

Defendimos a ultranza la conversión del edifico en viviendas de alquiler público y asequible para lo cual el Ayuntamiento o la Generalitat debería comprar a precio de tanteo y retracto el edificio abandonado. No era una idea descabellada y seguramente hubiera dado una salida distinta a la constitución del Banco malo que ha sido un desastre financiero para el país. El sector mayoritario no estaba de acuerdo, en otras palabras quería vivir ocupando sin más y supuestamente consolidar esa ocupación.

Nuestra entidad para dar un vuelco a la campaña de prensa contra la ocupación que se inició vimos en los propietarios de la permuta una oportunidad para dar el vuelco. Aceptar su derecho a las viviendas de la permuta y demostrar que los “ocupas” respetábamos la propiedad de esas familias estafadas en la burbuja. Con el sector mayoritario no fue posible llegar a ningún acuerdo. No quisieron respetar esas viviendas y supuso un enojo importante en el barrio, porque eran una familia conocida, que provocó enfrentamientos con vecinos.

Nuestra asociación después de algunas semanas dimitió como portavoz de la asamblea por no tener un apoyo mayoritario y poco después abandonamos la asamblea del edificio porqué creímos que las decisiones tomadas no se correspondían con los objetivos iniciales. Las asambleas del 15-M de Nou Barris que se celebraron en la plaza contigua al edificio se fueron vaciando hasta que se decidió volver a la marquesina de la Vía Júlia.

Con los meses se iniciaron los conflictos entre familias y entre familias y activistas ocupantes del edificio, donde las asambleas interminables agotaban a gente poco acostumbradas a esas dinámicas. Los tímidos intentos de enraizar en el tejido asociativo después de lo acontecido se hicieron más complicados (1). Hubo un incendio. “Desaparecieron” partes estructurales y materiales de la obra que aún quedaban para acabar el edificio y un largo sinfín de problemas con el agua, la luz, etc. Seguramente no nos dimos cuenta de la magnitud del cambio de lo que proponíamos pero recientemente alguna familia en los medios de prensa, después de las recientes ocupaciones en la ciudad, han pedido la intervención en el sentido que propusimos hace 6 años: la conversión del edificio Almagro en viviendas sociales – alquiler público- del Ayuntamiento.

Una CRONOLOGIA DE LOS HECHOS:


Nuestra Asociación participó en la reivindicación de diversos colectivos de Barcelona para que el edificio de Via Laietana se convirtiera en alquiler publico. El acuerdo con el Ayuntamiento actual había inspirado nuestras propuestas con el edificio del 15-O de la calle Almagro:
salva TORRES


(1) Blog del edificio Almagro – 15O- actualizado del octubre del 2011 al 2012.

(2) comunicat de premsa sobre acord amb equip Govern municipal.




Urgente: 8000€ para juicio contra responsables de la venta de viviendas de la Comunidad de Madrid a Goldman Sachs

Las afectadas buscan desesperadamente 8000€ para iniciar proceso penal.

Queda una semana y piden su ayuda AQUÍ.

.

.

Mientras Blackstone y Goldman Sachs estan enfangados en decenas de desahucios de los 6.000 pisos protegidos comprados en España buscando beneficios que dupliquen los 420 millones invertidos.

2935 VIVIENDAS DEL IVIMA

2935 FAMILIAS AFECTADAS

Esta campaña de crowdfunding tiene como objetivo principal sufragar los gastos del equipo jurídico que lleva la causa penal contra los máximos responsables de la venta de 2935 viviendas públicas de la Comunidad de Madrid y defender los derechos de todos los madrileños y futuros adjudicatarios de viviendas del Instituto de la Vivienda de Madrid (IVIMA), ya que lo que se ha producido es un expolio del patrimonio de la Comunidad de Madrid.

La venta de las viviendas públicas a un fondo buitre, sin previo aviso a sus inquilinos, además está suponiendo la modificación de muchas de las condiciones para los legales adjudicatarios de estas viviendas, como la supresión de ayudas al alquiler, la subida de cuotas de comunidad, el pago del IBI o la tasa de basuras como si fuesen propietarios, la supresión de las juntas de administración vecinal y la expulsión de sus casas a quienes no puedan comprarlas al llegar al 7º año de contrato.

La Asociación Afectados IVIMA y sus participantes buscan como objetivos principales los siguientes puntos:
• La suspensión cautelar y posterior anulación de la venta de viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La paralización de cualquier nueva venta de viviendas públicas de IVIMA y EMVS a los fondos de inversión.
• La prórroga automática de los alquileres de las viviendas públicas de IVIMA y EMVS.
• El ofrecimiento preferente a los inquilinos de la compra de sus viviendas y al mismo precio que costó su construcción.
• El mantenimiento de las ayudas de reducción del alquiler del IVIMA.
• La paralización de cualquier desahucio por impago provocado por motivos económicos.
• La reducción significativa del actual precio de módulo oficial para las viviendas de protección oficial.

¡Defendemos nuestras casas, no queremos que especulen con ellas! ¡No queremos que nos obliguen a irnos de nuestros barrios!

+++info en Afectadas IVIMA y en GOTEO.ORG




Plenario Distrito NouBarris aprueba exigir a bancos cesión de 4151 pisos en propiedad en la ciudad.

el plenario del pasado mes de octubre aprobó elevarlo a la Casa Gran

Todos los partidos excepto PP aprueban exigir cesión pisos bancos a ayuntamiento

2015-10-08 plenari_distrite noubarrisEl pasado 8 de octubre se realizó el primer Consell de Distrito de Nou Barris en donde previamente nuestra Asc.500×20 había negociado la entrada de una declaración institucional por la exigencia de la cesión de los pisos propiedad de las entidades financieras al Ayuntamiento para gestionar la emergencia habitacional.

La propuesta fue modificada en nuestras demandas por l’equip de Govern de BarcelonaEnComú. Aún así nosotros aceptamos con resignación los cambios con la idea que fuera aprobada por todos los partidos. A media mañana eso no estaba asegurado.

Pero a la tarde, 50 personas representando a las familias con necesidades de vivienda pública asequible nos presentamos para presionar a todos los partidos.

Finalmente, todos los partidos votaron a favor excepto PP que viró de votar en contra a abstenerse, como si no le fuera el asunto con él.

La declaración aprobada se elevará al ayuntamiento de Barcelona. Esperamos que los tiempos buricráticos no empañen esta pequeña victoria de nuestra lucha.

adjuntamos declaración aprobada y video del Plenario donde en el minuto 1h:57 minutos nuestro compañero Salva TORRES defiende la demanda.

DE




Crítica de la Llei catalana de l’Impost als Habitatges Buits i de processos execució hipotecària.

Aquesta llei redunda sobre fets que ja estaven legislats.

Al final de la legislatura és un brindis al sol de CiU.

gent_sense_casa_casa_sense_gent_web

QUE DIU LA LLEI DE L’IMPOST ALS PISOS BUITS

El Decret- llei 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, diu al seu preàmbul que en el mercat de l’habitatge concorren una forta demanda social i un important estoc d’habitatges buits que no s’ofereixen. A més, la situació econòmica dels darrers anys ha dificultat l’accés a l’habitatge ha reduït a mínims històrics la compra d’habitatge incrementat-se la demanda de lloguer a preus assequibles.

Per tant, el govern de Catalunya aboga per crear un impost directe que grava l’incompliment de la funció social de l’habitatge. O sigui, que els habitatges buits de manera injustificada i permanent més de dos anys constituiran el fet imposable per gravar a persones jurídiques, en cap cas persones físiques. L’impost anirà en funció dels metres quadrats desocupats i hi haurà desgravació de la quota integra a pagar en funció que la persona jurídica col·labori en posar habitatges en el mercat de lloguer assequible.

L’article 5 defineix que és

  • habitatge buit:  desocupat permanentment, sense causa justificada, durant de més de dos anys.
  • lloguer assequible: El Conseller defineix cada any les rendes màximes dels habitatges amb protecció oficial però per norma un habitatge assequible ha de ser com a mínim un 25% inferior al preu mig del mercat i zona i el contracte de lloguer mínim de 3 anys.

 L’article 7 diu com computen els 2 anys que l’habitatge esta buit i l’article 8 explica les causes justificades de desocupació d’un habitatges i e l’article 10 explica les exempcions a l’impost (habitatges turístics, gestionats pel Tercer Sector, etc).

Els articles 12 i 13 expliquen les quotes integres a pagar i les bonificacions de la mateixa perquè la persona jurídica objecte de la sanció col·labora en el programa de lloguer assequible.

En les disposicions transitòries es recorda que a la zona A (Barcelona) el preu de lloguer assequible màxim són 400€ i a la zona B són 300€.

Y la Llei de mesures urgents per a la mobilització d’habitatges provinents d’execució hipotecària

Aquest altre Decret-llei 1/2015 persegueix protegir les famílies afectades per processos d’execució hipotecària i per això s’han articulat diverses mesures:

  • Dret de tanteig i retracte a favor de la Generalitat o dels ens locals en les transmissions de tots els pisos provinents d’execucions hipotecàries posteriors a l’abril de 2008.
  • Obligació d’execució d’obres de rehabilitació dels habitatges buits provinents d’execucions hipotecàries o de dació en pagament.
  • Creació del registre administratiu d’habitatges buits.

pisos buits espanya_2014_x_autonomies

Una nova llei-manifest que tindrà pobres resultats futurs.

Aquesta llei va de la mà de la llei sobre l’emergència habitacional i la pobresa energètica de Catalunya recentment aprovada al Parlament. Totes dues necessiten un desenvolupament normatiu, dispositiu i pressupostari que allargarà en els temps els seus efectes positius sobre les llars en situació de vulnerabilitat. La manca de pressupost  determinarà les grans declaracions de la llei de manera assemblada al que va passar amb la llei de la dependència. La Troika comunitària vigila d’aprop qualsevol desviament del pressupost a fins socials. En altres paraules lleis que són més un manifest polític amb pocs efectes reals sobre la vida dels ciutadans.

De fet molts dels articles ja estaven a la la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya (en endavant LDHC) del 2007 quan CiU hi va votar en contra. Hi ha molta duplicitat de normatives entre els ajuntaments i la Generalitat que dupliquen esforços i despeses. Tot fa semblar que ara CiU s’apunta a l’agenda social davant la proximitat del 27-S.

La nostra entitat vol remarcar els punts més contradictoris:

  • A Catalunya hi ha 448.346 habitatges buits segons l’Institut Nacional d’Estadística. Un 20% de les llars viuen sota el llindar de la pobresa. A Barcelona el cens d’habitatge buit en possessió de persones jurídiques va resultar de 4149 habitatges. Els propietaris d’habitatges estan emmascarant les seves propietats quan les necessitats d’habitatge assequible són molt grans ( + de 30.000 demandes al Registre)
  • Classificar un habitatge com a buit costarà diners i no hi ha seguretat que al final no serveixi. La declaració habitatge buit portarà com a mínim 1 any des de la posada en marxa del decret mentre les necessitats són enormes e immediates.
  • La LDHD ja preveia un registre d’habitatges buits. Al nou decret analitzat, hi ha una disposició addicional per crear aquest registre al qual s’hauran d’apuntar els propietaris jurídics d’habitatges buits i ocupats, la qual cosa, planteja dubtes sobre doble competència municipal i autonòmica que a la LDHC estava ben legislat. Igualment obliga a les companyies subministradores a facilitar dades per descobrir els habitatges buits però amb consentiment dels interessats, sic?, quan la Llei LDHC ja ho preveia a l’art. 41 i sense consentiment dels interessats.
  • Les Oficines d’Habitatge (no haurien de ser Oficines del Dret a l’Habitatge?) són de caràcter municipal, no tenen la infraestructura ni personal per convertir-se en l’ànima del cens.
  • No tenim clar que l’Església Catòlica, amb nombrosíssimes propietats immobiliàries, no se’n lliuri de la llei pels acords del Concordat del 1976.
  • Nombrosos articles de la LDHC tenen normativa assemblant i mai s’han aplicat: ni la declaració d’habitatge buit, ni les multes. Els articles 41 i 42 de l’actual llei ja estan permeten als Ajuntaments sancionar els habitatges buits. Per tant, aquesta nova llei redunda en aspectes que ja estaven legislats però que mai va haver voluntat política d’aplicar-los.
  • Les multes són assumibles per bancs, fons voltors, etc. Un habitatge de 70 m2 té una multa d’uns 700 euros anuals.
  • El tempteig i retracte. L’art. 15 de la LDHC, estableix la competència municipal per delimitar les àrees de tempteig i retracte, i aquest nou Decret-llei fixa directament les mateixes i assumeix la gestió de tot el procés. Per tant, estem davant d’un nou cas de vulneració de l’autonomia municipal. Però tenint en compte que existint des de fa temps per què mai se n’ha fet ús?
  • El tempteig i retracte d’aquest decret-llei suposa una sèrie d’obligacions jurídiques de comunicació a entitats financeres i de comprovació a notaris i registradors respecte de la subhasta i adjudicació de les garanties hipotecaries de les llars afectades per processos d’execució. Els nostres partits polítics donen per fet una cosa que ara mateix esta en dubte a molts tribunals: les entitats financeres no són les veritables propietàries dels crèdits hipotecaris ni de les garanties que reclamen perquè van vendre a tercers els deutes. La nostra entitat i molts processos judicials oberts al jutjats denuncien les entitats financeres per manca de legitimitat perquè han titulitzat els deutes i venuts a tercers els crèdits en els mercats financers.
  • Els habitatges que seran cedits obligatòriament, després del procés de declaració de buit, han d’estar en condicions d’habitabilitat. Si calen obres aniran a càrrec de la propietat. Això és redundant respecte de l’article 123.1 de la LDHC que ja considera es comet infracció molt greu si hi ha incompliment del programa de rehabilitació. El nou decret-llei al donar un termini de sis mesos en realitzar les obres està oferint una moratòria als bancs per la qual cosa discrimina als altres propietaris en favor de les entitats financeres.
  • L’article 4.3 i 4.4 del decret-llei legisla l’execució forçosa i expropiació temporal d’habitatges sense requisits d’habitabilitat per un termini de 4 a 10 anys en municipis de forta demanda. L’execució forçosa obliga a la Generalitat a fer-se càrrec de les obres , el que és més que discutible que sigui acceptable jurídicament, perquè seria una obligació legal ja incomplerta per una entitat financera. Per tant, les entitats financeres s’aprofiten que els seus habitatges no tenen utilitat pública perquè llavors la Generalitat els financia les obres i lagestió pública de l’ocupació de l’habitatge privat. No tenen preocupacions i a més cobren un lloguer al final d’habitatges que ells consideren són morralla. Sacrificar temporalment una obligació de la propietat, amb despesa pública previ, per aconseguir alguna cosa exigible d’altres maneres no sembla gaire útil. El resultat final és que les entitats financeres surten ben parades amb aquest decret-llei respecte de la LDHC.

+++ INFO relacionada.

Crítica de la llei sobre l’emergència habitacional i la pobresa energètica de Catalunya.

 




Carta agraïment d’Afectades IVIMA a Asc. 500×20 x crowdfunding

afectadasIVIMA

Querid@s compañer@s de la Asociación 500×20 y Habitatge Públic, el gesto que habéis tenido al colaborar en nuestra campaña de crowdfunding, nos conmueve y nunca os lo podremos agradecer suficientemente.
Somos conscientes de lo difícil que es, en estos momentos de precariedad, destinar una parte de lo poco que tenemos a contribuir económicamente con cualquier causa, por justa que sea. De ahí que cualquier ayuda que hubierais podido aportar ya habría sido invalorable, pero es que vosotr@s habéis multiplicado de tal manera el esfuerzo que nos habéis dejado impresionados, de veras.
Vuestro esfuerzo nos hace confiar más, si cabe, en que seremos capaces de conseguir arrebatar nuestras casas al fondo buitre y recuperarlas para el patrimonio público, de donde nunca debieron salir. Sabemos que la pelea va a ser difícil, que durará mucho más de lo que quisiéramos y que tendremos que poner lo mejor de nosotr@s para ganar. Pero estamos convencid@s de que teniendo de compañer@s de viaje a personas con un espíritu como el vuestro, la victoria está asegurada.
Muchas gracias, de todo corazón, y a seguir en la pelea.

Un abrazo.

+++info en Afectadas IVIMA y para crowdfunding en GOTEO.ORG




solución parcial- Acampades families davant Ajuntament de NouBarris exigint pis emergència i menjar

FAMILIES ABOCADES A DESNONAMENTS OBERTS, SENSE DATA,
SENSE AJUDA ALIMENTS NEGATS PER SERVEIS SOCIALS
ACAMPEN DAVANT SEU DISTRICTE EXIGINT PISOS EMERGÈNCIA

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

El Ayuntamiento ha solucionado parcialmente el desahucio de Lucía, que ha abandondo el piso donde vivía y se ha trasladado a una pensión decente, esperanso una resolución de piso emergencia favorable para este martes 15. El Ayuntamiento ha asegurado que no los dejará tirados.

También asegura una solución próxima para Nayma (embarazada), Elhassan y su hija de 10 meses para su desahucio y han asegurado una alimentación sana a Nayma.

2014-07-08_acampada1

……….2014-07-08_acampada2 L’acampada continua avui fins trobar una solució per escrit.

Aquest mati hi hagut dos reunions amb Gerència del Districte, Serveis Socials i Oficina Habitatge però la bona voluntad mostrada no es tradueix en cap document escrit de compromissos i la gent està cansada de MENTIDES.

3 families passen la nit de dimecres a dijous acompanyades de  solidaries esperant acord definitiu amb Ajuntament, Oficina Habitatge i Serveis Socials…

2014-07-08_acampada3_1

2014-07-08_acampada5_1




Les pancartes dels edificis de joves privatitzats ja no hi són…però tornaran!

Ni trencades ens treuran els nostres drets!

El passat dia 25, a les 19 hores, quatre promocions de pisos de protecció oficial vam penjar pancartes a les façanes per protestar per la privatització de la gestió dels pisos, que ha estat venuda a Colón Viviendas.

Les pancartes ja no hi són. Us preguntareu què els hi ha passat. Us farem un petit resum.

El dia 26, la pancarta de La Sagrera es va trencar. El més probable és que es trenqués per la força del vent.

Les pancartes d’Urrútia i de Rio de Janeiro, tampoc van arribar al dia 27. La forma en què van aparèixer trencades fa pensar que algú va tallar-les intencionadament. El mateix va passar amb la pancarta del carrer Benavent, tot i que va resistir fins el divendres 27. El que ha passat a Urrútia, Rio de Janeiro i Benavent fa pensar que, si la pancarta de la promoció del carrer de la Sagrera hagués aguantat, hauria estat sabotejada, com tota la resta. No sabem qui ho va fer, ni per què, però això és inqüestionable.

URRUTIA
Pancarta estripada al Passeig d’Urrútia

El primer impuls va ser indignar-nos. Després de mesos de lluita, menystinguts per les administracions i la majoria dels partits polítics que ens han fet, literalment, perdre el temps, vam decidir deixar-nos de protocols i prendre la iniciativa.

Volíem que els barris, més enllà de les diferents associacions de veïns dels barris afectats, de la FAVB i de 500×20, del Síndic de Greuges i de la Síndica de Barcelona, sabessin què estava passant amb l’habitatge públic. I ho hem aconseguit! Perquè durant unes hores o uns dies, qualsevol vianant que passés pel davant dels edificis afectats, en aixecar el cap, va veure que alguna cosa no rutllava al seu barri. Alguns van preguntar-nos: “Què us passa?”. Alguna d’aquestes persones, quan va veure que la pancarta del seu barri ja no hi era, també ens va preguntar: “Què ha passat?”

Comprovar l’interès despertat per les pancartes ens va ajudar a refer-nos. Després d’una estona de llepar-nos les ferides, ens vam aixecar i vam començar a pensar quin serà el nostre següent pas.

Trobarem altres vies d’explicar el que està passant. Farem arribar a cada racó de Barcelona les preguntes que ens fem. Explicarem que ja ens han intentat silenciar un cop. Que els molesta que demanem explicacions de com es gestiona el patrimoni de tots.

Aquesta crisi, que encara continua, ha estat molt dura per a la majoria de la població. Però també ha tingut una part bona: la gent s’ha conscienciat que ha de defensar els seus drets perquè no li prenguin de les mans, i s’està organitzant. I un habitatge públic i de lloguer assequible és un dret que tenim i que està en perill. I la gent ho ha de saber!

Perquè el dia que marxin els actuals inquilins, han de poder venir uns altres després, mantenint les condicions dels anteriors i han de ser seleccionats de forma transparent per evitar greuges. I això no està garantit. A més, els ingressos dels lloguers no han d’anar a parar al compte de resultats d’un fons d’inversió que ha comprat patrimoni públic construït amb els impostos de tothom i venut en el moment que més devaluat estava i, per tant, tirat de preu.

A l’habitatge públic també s’han socialitzat les pèrdues i privatitzat els beneficis.

I, quanta més gent n’estigui al corrent, més difícil els hi serà continuar fent-ho.

Ens ajudeu a difondre-ho?




PRIMERA ACCIÓ DEL VEÏNAT DELS EDIFICIS PRIVATITZATS DE LLOGUER SOCIAL PER JOVES.

jornada contra privatització habitatges jovesEls veïns i veïnes de les 4 promocions que ha venut l’Ajuntament de Barcelona al fons voltor Colón Viviendas comencem les mobilitzacions.

DEFENSEM L’HABITATGE PÚBLIC – PROU ESPECULACIÓ

dia 25 de juny a les 19:00h

penjarem simultàniament pancartes als quatre edificis

Vine a donar suport demà a les portes dels edificis.

Les Corts
• Benavent 51
Nou Barris:
• Pg Urrutia 13-37
• Rio de Janeiro 11
San Andreu
• Gran de la Sagrera 77-79

Demanem el suport dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, defensem el comú, defensem el que és públic, denunciem la progressiva privatització del parc públic d’habitatge a la ciutat de Barcelona.

VINE- DÓNA SUPORT -DIFON A LES XARXES -EXPLICA-HO

amb el suport de la FAVB, Associació 500×20 i Nou Barris Cabrejada

Més informació a: http://habitatgepublic.prouespeculacio.org/




AJ9B_+500×20 – Xerrada desnonaments i la dificultat accés a l’ habitatge dels joves

XERRADA + DEBAT +PICA PICA

demà dimecres 18 a les 19:00h

Masia de la Guineueta

AJ9B_‎Xerrada-desnonaments càrrec de 500 x 20 i dificultat acces habitatge




dijous 6 març! batucada i cassolada contra els desnonaments a Nou Barris

caçolada contra els desnonaments

DRET A L’HABITATGE PER A TOTHOM

¡centenars de llars tenim el mateix problema!

AFEGEIX-TE!!

Rachida emocionada abrazo a una solidaria después de parar su desalojo en Roquetes
Rachida emocionada abrazo a una solidaria después de parar su desalojo en Roquetes

La recent sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg exigeix ​​als nostres governants que no poden fer fora ningú de casa sense una alternativa.

Però la Regidora i l’Oficina d’Habitatge donen habitatge a compte-gota quan no fa cas o mira cap a l’altre costat. Exigim lloguer públic i assequible per a tots! I multes als pisos buits de Bancs i immobiliàries!

CADA DIJOUS 10’30-13 HORES

DAVANT OFICINA HABITATGE DE NOU BARRIS

a la seu de l’Ajuntament

amb el suport de: Associació Veïnes i Veïns, Associació 500×20, Assemblea Aturats, 15-M i Nou Barris Cabrejada.





Hi tornem – dijous 27 febrer! cassolada contra els desnonaments a Nou Barris

caçolada contra els desnonaments

DRET A L’HABITATGE PER A TOTHOM

¡centenars de llars tenim el mateix problema!

AFEGEIX-TE!!

Més de 50 persones aturen el desnonament de la Rachida i els seus petits

La recent sentència del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg exigeix ​​als nostres governants que no poden fer fora ningú de casa sense una alternativa.

Però la Regidora i l’Oficina d’Habitatge donen habitatge a compte-gota quan no fa cas o mira cap a l’altre costat. Exigim lloguer públic i assequible per a tots! I multes als pisos buits de Bancs i immobiliàries!

CADA DIJOUS 10’30-13 HORES

DAVANT OFICINA HABITATGE DE NOU BARRIS

a la seu de l’Ajuntament

amb el suport de: Associació Veïnes i Veïns de Porta, Roquetes, Associació 500×20, Assemblea Aturats, 15-M i Nou Barris Cabrejada.

Proper desnonament en camí.. família de Rachida Mazigh i els seus dos fills petits

DILLUNS 3 de MARÇ 9 HORES

LLOC: c/ Josep Solé i Barberà, 8 (Roquetes) metro Línia VerdA

Solidaritat amb la família que volen desnonar. Demanem un pis públic per allotjar-los. Uneix-te a la cassolada !!




dimecres 22 gener – 19h -assemblea edificis privatitzats x Regesa

2ª ASSEMBLEA LLOGATERS/ES

EDIFICIS PRIVATITZATS x REGESA A COLON INMOBILIARIA

DIMECRES 22 DE GENER 2014, 19 hores

edificis privatitzats x regesa-BCN_llarga Centre Cívic Can Basté Pg. Fabra i Puig 274 – LOCALITZACIO

Metro: L5 Virrei Amat/ Bus: 11,31,32,47,50,51, 71,82

Després de realitzar la 1ª assemblea dels edificis, continuen preparar peticions conjuntes a les administracions responsables de la privatització i sobre les condicions dels lloguers i edificis als nous propietaris. A la primera assemblea es va decidir diverses coses.

Un possible ordre del dia seria:

    • constitució de Junta de veïns amb estatuts. (penjarem uns estatuts bàsics per a tothom)

    • Anàlisi de nous contractes (tenim un de c/Benavent). Acompanyament entitats implicades. ¿contractes de lloguer i parking?

    • Intentar conèixer si el valor de les despesses d’escala es correspon amb el que es cobra

    • Regesa, Fundació pisos de lloguer i Oficines Habitatge. Legalitat de la privatització? Preparar propera reunió i que volem aconseguir d’ella.

    • El tema de la comunicació pública, xarxes socials, Internet, Facebook…

    • Assistència als Consell i Audiències de Districte i barri

Us esperem!!

Amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Can Peguera, Porta, Sagrera, Les Corts, Nou Barris Cabrejada i Associació 500×20.




Trias posa només 19 pisos per a 3000 famílies en risc d’exclusió social.

Després de l’ocupació de Torre-Baró l’Ajuntament de BCN mou fitxa.

Posa 19 pisos dels 200 buits per a llars amb rics d’exclusió social.

Només a la ciutat hi ha inscrites 3000 sol·licituds de gent desesperada.

La mesura cobreix el 0’6% de les necessitats identificades per la Casa Gran.

Els responsables de l’Ajuntament comencen a intuir l’abast de l’exclusió social a Barcelona.

A les negociacions amb l’Ajuntament després de l’ocupació dels pisos de Torre-Baró  les entitats veïnals i la nostra Associació varem deixar anar als representants municipals que una majoria de la nostra gent no podia ni pagar 100€ per a un lloguer. Que segurament milers de llars vivien sense ingressos fixes o amb la PIRMI. Que pretendre cobrar suposats “lloguers socials” de 400€ era senzillament una estafa.

La tensió de la negociació va permetre copsar que els representants municipals viuen molt lluny de la realitat dels barris populars. Però alguna cosa van entendre.

Pocs dies després a la seu del Consorci de l’Habitatge de Barcelona els representants municipals, amb Antoni Sorolla (secretari d’Habitatge) i Josep M. de Torres i Sanahuja (Gerent Institut Municipal d’Urbanisme) al capdavant, presentaven les xifres de repartiment dels quasi 200 pisos buits  de Torre-Baró. Contents perquè oferien més pisos especials feien partícips als representants socials dels nombre d’habitatges i dels criteris d’adjudicació :

  • 152 habitatges per a lloguers compresos entre 200 i 440 euros: repartiment per sorteig
  • 37 habitatges per emergències, repartits així:
    • 7 pisos per entitats de gestió d’habitatge social
    • 11 pisos per emergències socials (desnonaments)
    • 19 pisos per contingències especials (entengueu gent amb risc veritable d’exclusió social)

Què cal entendre quan ELLS parlen de l’eufemisme “contingències especials”:

Contingències especials es la cara més crua de la crisi: pagar lloguers que superen el 40% de la renda de la llar, viure en pensions, rellogat, provenir de cases d’acollida social, gent sense domicili fix (viure sota un pont o ocupant un pis), viure en un habitatge insalubre, violència domèstica, etc

Evidentment l’Ajuntament mai acceptarà la paraula pobresa, exclusió social, etcen les seves mesures doncs seria indicatiu del fracàs de les polítiques d’habitatge durant dècades a Barcelona.

Els criteris d’accés són unitats de convivència des de 2 membres i ingressos inferiors a 11.928€ anuals i accepten que no siguin demostrables.

No són només “els sense sostre”, són més de 3000 sol·licituds de 3000 llars desesperades

Són les llars que viuen sense ingressos regulars o amb pensions o pirmis miserables. A la “marca Barcelona” es compten per milers. L’Ajuntament va reconèixer que tenia més de 3000 demandes d’habitatge d’aquesta classe.

Trias posa novament una tirita a la ferida sagnant: 19 pisos, el 0,6% de les seves sol·licituds, per 3000 famílies desesperades.

Diuen que Barcelona no té pisos buits. Tots els representants de l’Ajuntament amb els que hem parlat diuen que la dificultad principal es que a Barcelona quasi no hi ha pisos buits. Mentida!




a BCN hi ha 90.000 pisos buits dels que 30.000 estan en lloguer o venda

A Barcelona hi ha 811.520 habitatges dels que 668.000 son 1ª residència
Les dades estadístiques de BCN.CAT parlen de 127.000 pisos no principals
Des del 2002 al 2012 es van construir 36.328 pisos nous.
Els pisos totalment buits són 88.259, un 12% del total.
Cada mes a la Ciutat Contal es produeixen una mitja de 500 desnonaments.
A la ciutat es van realitzar 46.000 transaccions immobiliarias al 2011
5 de cada 6 transaccions són ja contractes de lloguer.
Ara llogar és entre 2 y 3 veces + barat que comprar

Aquest nou estudi de Prouespeculació i As 500×20 demostra la subordinació de la política d’habitatge de l’alcalde Trias a l’oligarquia financera, econòmica i hotelera.

La política de l’Equip de Govern de Trias òbvia aquesta realitat.

Era evident que hi havia molts pisos buits a Barcelona. Només caminant per la ciutat es veuen els anuncis penjats als balcons proliferant en tots els carrers.

Per contra, a la Comissió contra els Desnonaments de la Casa Gran la Sra. Mayte Fandos i el seu gerent, de la Regidoria de Qualitat de Vida, treballen sobre la hipòtesi que Barcelona té pocs pisos buits. El sr.Angel MIRET, el seu gerent, el va tornar a esgrimir en les negociacions després de l’ocupació dels pisos de Torre-Baró.

Quan hi ha una negociació el millor és anar ben informat. L’Equip de Govern de l’Alcalde Trias no llegeix ni les xifres d’habitatge de la seva web de bcn.cat. No es pot fer política llegint titulars quan està en joc el sostre de milers de famílies. De fet, només fan cas dels titulars de La Vanguardia. Aquest diari és el portaveu del Govern, el seu DOGC / BOE. La Vanguardia té bones relacions amb l’Associació de Constructors de Barcelona els publica cada mes una separata de 12 pàgines.

Un avi, una mare i 2 nens es passen 9 dies dormint al carrer esperant un pis social

Eli, la mare d’aquesta família de l’Ass 500×20, que sota la desesperació va ocupar un pis a Prosperitat i després un dels 200 pisos buits de Torre-Baró, va esperar gairebé dues setmanes un pis on poder viure. El primer que se’ls va oferir de Catalunya Banc estava destrossat i sense serveis bàsics. Li demanaven 200 €. Es va negar.

Aquesta és la realitat tossuda que els nostres representants polítics neguen. Mentre Barcelona acumula milers de pisos buits l’Ajuntament és incapaç de treure tan sols una petita proporció d’ells a lloguer públic, assequible i en condicions. Quan en els districtes populars de la ciutat dos de cada 5 llars viuen en la pobresa, el sr. Trias és incapaç de multar els bancs i immobiliàries que tenen a les mans el 60% de l’oferta d’habitatge buit de la ciutat. Els oligarques del totxo i hotelers continuen manant a la casa Gran molt més que el poble pla.

Els representants polítics municipals, de l’anterior equip i els de l’actual de CiU, ens diuen que tenir un parc públic d’habitatge a Barcelona és cosa del llarg termini. Doncs bé, Prouespeculació i l’Associació 500×20 diu que només és un problema de voluntat política.

Els portals immobiliaris ofereixen uns 30.000 pisos de lloguer o venda.

L’estudi de la realitat immobiliaria de la ciutat de Prouespeculació i l’Asociación 500×20 ho hem fet sobre dades que ofereixen els que controlen “el cotarro”. Són la web de BCN, els portals immobiliaris tipus Fotocasa, les web corporatives dels bancs i les dades que ofereix Xifres d’Habitatge del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB). Els pisos de la SAREB no hem pogut encara consultar-los.

Els portals immobiliaris encara reflecteixen una proporció major de pisos en venda que a lloguer. En total dels 30.00 pisos que ofertats 3 de cada 5 estan en venda. Però per contra Xifres de Habitatge demostra que a la ciutat contal es van realitzar 38.156 contractes de lloguer per només 7900 compravenda vendes el 2011. Els contractes de lloguer reflecteixen directament un habitatge principal. Però les compra-vendes poden emmascaren dacions a la banca, o sigui, desnonaments, inversions i una ínfima part són per habitatge principal de parelles de nova creació.

..la realitat tossuda que els nostres representants polítics neguen. Mentre Barcelona acumula milers de pisos buits Trias és incapaç de treure tan sols una petita porció d’ells a lloguer públic, assequible i en condicions. Quan en els districtes populars de la ciutat dos de cada 5 llars viuen en la pobresa, el sr. Trias és incapaç de multar els bancs i immobiliàries que tenen a les mans el 60% de l’oferta d’habitatge buit de la ciutat.

La Banca controla el precio porque controla los pisos que se alquilan y venden.

El precio de las viviendas en España es carísimo. Mucho más caras que en Alemania y su capital Berlín. Es una incongruencia? El preu dels habitatges a Espanya és caríssim. Molt més cares que a Alemanya i la seva capital Berlín. És una incongruència?

No és el que volen els bancs i les grans i mitjanes immobiliàries. Ells decideixen el preu de les coses. Com s’ho fan? Perquè el valor de l’habitatge no ve determinada pel preu que la vas comprar o alquilaste sinó pel preu dels pisos que estan en oferta.

És la seva llei de l’oferta i la demanda, de mercat, que alguns li donen la infalibilitat que té el Papa de Roma. Doncs bé, si el teu controles els pisos que hi ha al mercat tens la possibilitat de decidir el preu al qual els ofereixes. El preu de les pomes és al que es ven al mercat, no el preu de les que tu et vas menjar.

Per això, les administracions haurien d’actuar per regular aquest suposat “infalible mercat”, massa escorat cap al costat dels rics i supericos. El sr. Trias hauria d’usar l’arma de les pujades de l’IBI als pisos buits dels bancs i les entitats i persones jurídiques. Té aquesta arma de càstig, aquesta multa contra els poderosos, però no la fa servir.

Prouespeculació i la As.500×20 exigim multes per recàrrec d’IBI a tots aquests pisos. veureu que aviat baixen de preu i els lliuren en condicions a les famílies humils dels nostres barris populars.

Espanya posseeix al 2012 un total de 8 milions d’habitatges secundaris o buits

Els oligarques del totxo i dels hotels no poden ja imposar més els seus interessos a la ciutat.

Llegó la hora de la Re/Co – rehabilitación y cooperativas de vivienda.

Amb més de 130.000 habitatges secundaris i buits, una ciutat densa com Barcelona, necessita apostar ja per polítiques que prioritzin la rehabilitació d’habitatges i les cooperatives d’ús. Ja no es poden construir més habitatges. Els espais lliures haurien de deixar-se perquè les futures generacions tinguin espai. Necessitem els solars per crear horts urbans, jardins i equipaments bàsics.

Ja n’hi ha prou de construir per construir!

Alquilar ya es más barato que comprar un piso en Barcelona

No lo decimos nosotros. No lo dicen los europeos que viven mayormente en alquiler. Lo dice el Ayuntamiento de Barcelona. Xifres d’Habitatge muestra que el esfuerzo de acceso a la vivienda sobre la Renta Familiar Disponible (RFD) se decanta a favor del alquiler. ProuEspeculació siempre creyó que era así aunque durante muchos años nos tacharon de tontos.

Xifres d’Habitatge muestra este nuevo dato desde el 2009 curiosamente cuando la burbuja había ya estallado en todo su esplendor. Son datos pero lo dicen quienes mandan:

  • Compra obra nueva (hipoteca/RFD) – 49,6% sobre la RFD
  • Compra segunda mano (hipoteca/RFD) -35,9 % sobre la RFD
  • Alquiler (alquiler/RFD) – 18,7% sobre la RFD

Otra cosa es la seguridad jurídica del inquilino, como proyecto de vida, pues con la nueva ley del PP el propietario puede en cualquier momento echarte porqué necesita el piso.

Este nuevo estudio de Prouespeculació y As. 500×20

Todos los datos y estadísticas los ofreceremos en próximos post porque hay mucha miga que analizar. Estar pendientes en los próximos días. También ofreceremos las hojas de cálculo con todos los datos para que podáis consultarlas.
.

En Barcelona hay 811.520 viviendas de las que 668.000 son 1ª residencia
Los datos estadísticos de BCN.CAT hablan de 127.000 pisos no principales
Desde el 2002 al 2012 se construyeron 36.328 pisos nuevos.
Los pisos totalmente vacíos son 88.259, un 12% del total.
En la ciudad se realizaron 46.000 transacciones inmobiliarias en 2011
5 de cada 6 transacciones son ya contratos de alquiler.
Alquilar es entre 2 y 3 veces + barato que comprar

Este nuevo estudio de Prouespeculació y As. 500×20 demuestra la subordinación de la política de vivienda del alcalde Trias a la oligarquía financiera, económica y hotelera.

La política del Equip de Govern de Trias obvia esta realidad.

Era evidente que había muchos pisos vacíos en Barcelona. Sólo caminando por la ciudad se ven los anuncios colgados en los balcones proliferando en todas las calles.

Por contra, en la Comisión contra los Desahucios de la Casa Gran la sra. Mayte Fandos y su Gerente, de la Regidoria de Qualitat de Vida, trabajan sobre la hipótesis que Barcelona tiene pocos pisos vacíos. El sr.Angel MIRET, su gerente, lo volvió a esgrimir en las negociaciones tras la ocupación de los pisos de Torre-Baró.

Cuando hay una negociación lo mejor es ir bien informado. El Equipo de Gobierno del Alcalde Trias no se lee ni las cifras de vivienda de su página web. No se puede hacer política leyendo titulares cuando está en juego el techo de miles de familias. De hecho, sólo hacen caso de los titulares de La Vanguardia. Este diario es el portavoz del Govern, su DOGC/BOE. La Vanguardia tiene buenas relaciones con la Asociación de Constructores de Barcelona les publica cada mes una separata de 12 páginas.

Un abuelo, una madre y 2 niños se pasan 9 días durmiendo en la calle esperando un piso social

Eli, la madre de esta familia de la As. 500×20, que bajo la desesperación ocupó un piso en Prosperitat y después uno de los 200 pisos vacíos de Torre-Baró, esperó casi dos semanas un piso donde vivir. El primero que se les ofertó de Catalunya Banc estaba destrozado y sin servicios básicos. Le pedían 200€. Se negó.

Esta es la realidad tozuda que nuestros representantes políticos se niegan. Mientras Barcelona acumula miles de pisos vacíos el Ayuntamiento es incapaz de sacar siquiera una pequeña porción de ellos a alquiler público, asequible y en condiciones. Cuando en los distritos populares de la ciudad dos de cada 5 hogares viven en la pobreza, el sr. Trias en incapaz de multar a los bancos y inmobiliarias que tienen en sus manos el 60% de la oferta de vivienda vacía de la ciudad. Los oligarcas del ladrillo y hoteleros continúan mandando en la casa Gran mucho más que el pueblo llano.

Los representantes políticos municipales, del anterior equipo y los del actual de CiU, nos dicen que tener un parque público de vivienda en Barcelona es cosa del largo plazo. Pues bien, Prouespeculació y la Asociación 500×20 dice que sólo es un problema de voluntad política.

Los portales inmobiliarios ofrecen unos 30.000 pisos en alquiler o venta

El estudio de la realidad inmobiliaria de la ciudad de Prouespeculació y la Asociación 500×20 lo hemos hecho sobre datos que ofrecen los que controlan “el cotarro”. Son la web de BCN, los portales inmobiliarios tipo Fotocasa, las web corporativas de los bancos y los datos que ofrece Xifres d’Habitatge del Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona. Los pisos de la SAREB no hemos podido aún consultarlos.

Los portales inmobiliarios aún reflejan una proporción mayor de pisos en venta que en alquiler. En total de los 30.00 pisos que se ofrecen están en venta 3 de cada 5. Pero la realidad de Xifres de Habitatge demuestra que en la ciudad condal se realizaron 38.156 contratos de alquiler por sólo 7900 compra-ventas en 2011. Los contratos de alquiler reflejan directamente una vivienda principal. Pero las compra-ventas pueden enmascaran daciones a la banca, o sea, desahucios, inversiones y una ínfima parte son para vivienda principal de parejas de nueva creación.

..la realidad tozuda que nuestros representantes políticos niegan. Mientras Barcelona acumula miles de pisos vacíos Trias es incapaz de sacar siquiera una pequeña porción de ellos a alquiler público, asequible y en condiciones. Cuando en los distritos populares de la ciudad dos de cada 5 hogares viven en la pobreza, el sr. Trias en incapaz de multar a los bancos y inmobiliarias que tienen en sus manos el 60% de la oferta de vivienda vacía de la ciudad.

La Banca controla el precio porque controla los pisos que se alquilan y venden.

El precio de las viviendas en España es carísimo. Mucho más caras que en Alemania y su capital Berlín. Es una incongruencia?

No es lo que quieren los bancos y las grandes y medianas inmobiliarias. Ellos deciden el precio de las cosas. ¿Cómo lo hacen? Porqué el valor de la vivienda no viene determinada por el precio que la compraste o alquilaste sino por el precio de los pisos que están en oferta.

Es la ley de la oferta y la demanda, del mercado, que algunos le dan la infabilidad que tiene el Papa de Roma. Pues bien, si tu controlas los pisos que hay en el mercado tienes la posibilidad de decidir el precio al que los ofreces. El precio de las manzanas es al que se vende en el mercado, no el precio de las que tú te comiste.

Por eso, las Administraciones deberían actuar para regular ese supuesto “infalible mercado”, demasiado escorado hacía el lado de los ricos y supericos. El sr. Trias debería usar el arma de las subidas del IBI a los pisos vacíos de los bancos y las entidades y personas jurídicas. Tiene esa arma de castigo, esa multa contra los poderosos, pero no la usa.

Prouespeculació y la As.500×20 exigimos multas por recargo de IBI a todos esos pisos. veréis que pronto bajan de precio y los entregan en condiciones a las familias humildes de nuestros barrios populares.

España posee en el 2012 un total de 8 millones de viviendas secundarias o vacías

Los oligarcas del ladrillo y de los hoteles no pueden ya imponer más sus intereses a la ciudad

Va arribar l’hora de la Re / Co – rehabilitació i cooperatives d’habitatge

Amb més de 130.000 habitatges secundaris i buits una ciutat com Barcelona, molt densa, necessita apostar ja per polítiques que prioritzin la rehabilitació d’habitatges i les cooperatives d’ús. JA no es poden construir més habitatges. Els espais lliures haurien de deixar perquè les futures generacions tinguin espai. Necessitem els solars per crear horts urbans, jardins i equipaments bàsics
Basta ja de construir per construir!

Llogar ja és més barat que comprar un pis a Barcelona

No ho diem nosaltres. No ho diuen els europeus que viuen majorment en lloguer. Ho diu l’Ajuntament de Barcelona. ..

Xifres d’Habitatge mostra que l’esforç d’accés a l’habitatge sobre la renda familiar disponible (RFD) es decanta a favor del lloguer. ProuEspeculació sempre va creure que era així tot i que durant molts anys ens van titllar de tontos.

Xifres d’Habitatge mostra aquesta nova dada des del 2009 curiosament quan la bombolla havia ja esclatat en tota la seva esplendor. Són dades però ho diuen els que manen:

  • Compra obra nova (hipoteca/RFD) – 49,6% sobre la RFD
  • Compra segona mà (hipoteca/RFD) -35,9 % sobre la RFD
  • Lloguer (alquiler/RFD) – 18,7% sobre la RFD

Una altra cosa és la seguretat jurídica del llogater, com a projecte de vida, ja que amb la nova llei del PP el propietari pot en qualsevol moment fotre fora al llogater perquè necessita el pis.

Aquest nou estudi de Prouespeculació i As. 500×20

Totes les dades i estadístiques els oferirem en propers post perquè hi ha molta molla analitzar. Estar pendents en els pròxims dies. També oferirem els fulls de càlcul amb totes les dades perquè pugueu consultars.
És una veritable pena que cap mitjà d’opinió, cap periodista investigui i informe sobre això. Està a l’abast de qualsevol ciutadà només es necessita voler-ho. Esperem que el nostre treball arribi a algun periodista valent que usant la premsa generalista pugui expandir-lo a una franja major de població que a la qual llgan nostres petits recursos.