El col·lapse del dret a l’habitatge és total a la ciutat i a tota l’àrea metropolitana

La paràlisi de les administracions mostra la seva incapacitat o la incompetència per abordar una crisi enquistada des de fa una dècada

companyes a la concentració de suport a la comissió negociadora a la plaça Sant Jaume

La Campanya #RealojoDIGNOya en la que hem participat 5 col·lectius de la ciutat Oficina d’habitatge de Gràcia, Resistim el Gòtic, Grup d’Habitatge de Sants, la PAH de Barcelona y la nostra entitat Asc.500×20 hem sortit de la reunió amb Generalitat i Ajuntament amb les mans buides. La delegació de Govern ni tant sols ha mostrat interès en la situació de milers de famílies de la ciutat víctimes de la violència immobiliària a pesar que tenen la clau pressupostària per poder fer-ho i la Generalitat el traspàs de les polítiques habitatge estatals encara que no les legislatives. Sense desmereixia que l’Ajuntament és la administració que més gasta en habitatge proporcionalment, un 6% – estat un 1%-, tampoc ha aportat cap solució més que bones paraules.

Com diu el comunicat de la Pah Barcelona: “Actualment hi ha, només a Barcelona, gairebé 600 famílies que es troben reallotjades en albergs o pensions i 553 famílies en llista d’espera en la Mesa d’emergència, amb una espera de gairebé dos anys, totalment inadmissible. Mentrestant les famílies són reallotjades indignament, moltes d’elles fora dels seus barris, sense cuines i amb banys compartits, sense tenir en compte les necessitats familiars, espais per l’estudi dels infants o inclús moltes d’elles sense complir amb uns mínims d’higiene. ”

El col·lapse del dret a l’habitatge és total a la ciutat i a tota l’àrea metropolitana. Les xifres de famílies que esperen una solució habitacional s’incrementaran els propers mesos doncs els jutjats i la policia treballen a tota màquina, per defendre els drets del propietaris immobiliaris, per a fer els desnonaments de llars que ocupen pisos, no poden pagar el lloguer o executen la garantia de la hipoteca.

UNA COSA MOLT IMPORTANT HA EVIDENCIAT LA CAMPANYA: demostrar que les administracions per ordre de responsabilitat: ESTAT-GENERALITAT-AJUNTAMENT- tenen altres prioritats més urgents i són incompetents per solucionar el problema de l’habitatge després d’una dècada de crisi. Es mereixen ja un esclat social d’indignació massiu.

PROBLEMES I SOLUCIONS ENQUISTADES

On són els pisos d’emergència, pisos del 30%, pisos socials de l’operadora Habitatge Metròpolis Barcelona

Ho explicàvem ben clarament a: Segon cop de porta: les elits barcelonines es neguen a fer habitatge social amb l’Ajuntament d’Ada Colau, sense un esclat social les administracions no es mouran. Ni el que prometen els polítics en campanya ho acompleixen ni els propietaris immobiliaris de la ciutat estan disposats a col·laborar en el drama.

El Govern de Pedro Sánchez que té la clau “política” per desbloquejar molts problemes però com parlarem a la –XERRADA: solucions polítiques a la violència immobiliària – amb PAH Madrid y Asc.500×20– està lligat curt per l’IBEX35, la Comissió europea i el BCE. La Generalitat, com institució autonòmica, no passa els seus millors moments un cop la crisi del dret a decidir i la crisi econòmica ha laminat els seus ingressos fiscal en un estat centralista com l’espanyol que ofega administracions regionals i ajuntaments- tots escanyats

En aquestes pàgines hem demostrat també que el BCE s’ha gastat en 4 anys una burrada de 2,5 bilions d’euros en ajudar a salvar els balanços del bancs i les grans empreses però no té cap programa de finançament d’habitatge social: ¿Por qué el Banco Central europeo no financia vivienda social y los contenedores del puerto son apartamentos?. Però tampoc cap partit polític pregunta als buròcrates banquers com Draghi que han fet bancs i grans empreses amb tants diners doncs no hem vist cap millora de la situació de la majoria de la població tret del 1% més rica.

Dos de les grans promeses de l’anterior legislatura municipal han passat a millor vida:

la mesura del 30% de pisos reservat amb algun tipus de protecció oficial aprovada per tot el Consistori a petició d’algunes entitats socials. On són els pisos? que se n’ha fet de la mesura als calaixos de la Casa Gran? recorden els alcaldables les seves promeses al debat organitzat per les entitats del 30%?
Habitatge Metròpolis Barcelona, el gran operador d’habitatge social públic-privat de l’Àrea metropolitana de Barcelona que no acaba de posar-se en marxa perquè ha estat boicotejat per les elits barcelonines que no volen col·laborar per crear la societat instrumental que ha de construir 2250 habitatges socials a la ciutat amb 250 milions d’euros dels quals 125 finança a crèdit el Banc Europeu d’Inversions. Hem parlat profussament d’aquest altra tema a: Segon cop de porta: el boicot de les elits barcelonines a Ada Colau que es neguen a fer habitatge social amb l’Ajuntament.

I és molt estrany que l’Ajuntament no hagi parlat del tema a la reunió del Gabinet de Crisi habitacional amb les nostres entitats. La Campanya la Fira o La Vida també ha posat contra les cordes l’actual equip de Govern de la ciutat de BEC+PSC amb els següent tuit on sobren les paraules:

El pressupost anual de @Bcn_Ajuntament és d’uns 2.400M€, dels quals, 165M€ van a polítiques d’#habitatge (6;8%). La reforma de la Fira s’emporta 380M€ i el túnel de Glòries, 250M€. Amb 630M€ es podrien fer uns 6.300 habitatges publics, el 63% del parc actual (10.000).

— #LaFiraOLaVida (@fira_vida) September 29, 2019