Segon cop de porta: el boicot de les elits barcelonines a Ada Colau que es neguen a fer habitatge social amb l’Ajuntament

Les esperances d’habitatge social s’esvaeixen a la metròpolis Barcelona.

El conflicte social està servit!

L’Àrea Metropolitana de Barcelona -AMB- i la Casa Gran han fracassat de nou en l’intent de trobar un soci privat que compri el 50% de les accions d’Habitatge Metropolis Barcelona – HMB.sa- per contribuir a desenvolupar la política d’habitatge de lloguer assequible a la ciutat de Barcelona i als trenta cinc municipis metropolitans, segons diu el «Plec de Condicions per a la selecció d’un soci privat per a transformar HMB s.a. en una societat d’economia mixta«, en endavant PLEC (*1). Habitatge Metropolis Barcelona SA ha de construir 4.500 habitatges dels que 2.250 es construirien en solars cedits per la ciutat de Barcelona i altres 2.250 en altres municipis de l’AMB en els propers anys. És el projecte estrella de Colau en una matèria tant sensible com és l’habitatge després de l’èxit inicial de rebre el finançament de 125 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions dels 250 milions que es pressupostaven per construir aquests habitatges de lloguer assequible. Les elits barcelonines estan fent pagar que el Plec de Condicions encara porti el segell de l’anterior equip municipal d’Ada Colau.

El cop de porta de les promotores a l’Ajuntament d’Ada Colau és un fracàs d’enorme repercussió per a les més de 600 famílies que esperen un habitatge d’emergència amuntegades en pensions repartides per la ciutat amb un enorme sobrecost a les arques municipals i per les més de 30.000 llars que romanen a l’espera d’un lloguer assequible. La violència immobiliària de les recurrents bombolles de preus suposen desenes de desnonaments cada setmana des de l’inici de la crisi al 2007: portem 12 anys sense veure el final del túnel. Acabar amb tots els desnonaments va ser una promesa de la candidatura d’Ada Colau al 2015 al guanyar pels pèls l’alcaldia a Xavier Trias, representant dels poders fàctics de sempre, gràcies a districtes com Nou barris o Sant Andreu on va arrasar.

Els petits propietaris, majoritaris a la ciutat, tampoc han col·laborat en cedir pisos a l’Ajuntament per augmentar el parc d’habitatge social a Barcelona. La Bossa d’Habitatge Social del Consorci està buida i els preus molts cops són prohibitius per a llars amb salaris de cambrer o kelli d’hotel, majoritaris a les classes populars en una ciutat bolcada al turisme. El fitxage de Javier Burón per a Gerent d’Habitatge de la ciutat no ha tingut els resultats esperats en matèria de col·laboració público-privada del que era expert quan va ser Vice-Conseller del Govern Vasc ara fa una dècada.

Les promotores d’habitatge, entorn l’Associació de Promotors i Constructors -APCE-, acostumades a mirar la ciutat com un vedat privat tampoc els va agradar la llei aprovada pel Consistori de reservar el 30% dels pisos per habitatge protegit de compra, a les seves noves promocions, encara que la mesura va ser venuda amb engany al públic per les entitats impulsores de la campanya com si fos de lloguer assequible. De fet, la mesura està als tribunals i és de témer que quedarà en no res en aquesta legislatura. De moment els pisos del 30% ni se’ls espera!

Finalment, el darrer informe del Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona 2015-18 comença amb una dada llargament reclamada pels moviments socials a Ada Colau: a la ciutat hi ha 10.052 pisos buits -sense ocupacions– després de mesos de visites als potencials pisos buits a tots els districtes per equips especialitzats. Res dels 80.00 del cens estatal del 2011. Si les dades les donem per certes, invalida l’excusa de que hi ha molt habitatge buit doncs el parc d’habitatge disponible en prou feina dona per a la rotació dels més de 40.000 contractes de lloguer que anualment es signen a la ciutat.

Barcelona després de 40 anys d’ajuntaments democràtics, amb predomini de la coalició PSC-ICV, continua a la cua d’habitatge públic i social de lloguer- 1,5% – emmirallant-la amb les grans ciutats europees i especialment amb la joia mundial que és Viena, on el 60% de la població viu en habitatges públics o amb algun tipus de protecció. Si la classe política ha menystingut el parc públic de lloguer assequible durant dècades supeditada les elits, que volen un mercat lliure sense competidors públics, per què els ha d’interessar l’habitatge social reglat de HMB? …si no imposen les seves condicions. La responsabilitat d’aquest gran desastre la podem repartir a parts iguals entre la classe política i les elits econòmiques i es mereixen un esclat social doncs a totes les ciutats metropolitanes ens trobem amb els mateixos problemes: Badalona, Hospitalet, Sant Adrià…..

Què molesta  a les elits barcelonines si Habitatge Metròpolis Barcelona és una claudicació?

el dimoni està en la lletra petita!

A la web de licitacions, de la Plataforma de Serveis de Contractació Pública, hi ha un total de 5 esmenes al Plec en poc més de 4 mesos, per millorar la seducció de HMB per als contractistes privats (*2). Després del fracàs d’aquest juliol l’AMB ha dit que es revisaran un cop més les condicions després que la primera convocatòria va quedar deserta fa 4 mesos -l’1 d’abril-. En aquell moment l’Ajuntament es va veure obligat a posar sobre la taula 52 solars per donar garanties als possibles socis privats i desencallar el procés. Ni aquest caramel tant generós ha estat suficient doncs l’única empresa presentada Cevasa Patrimonio en Alquiler S.L– presentava «una oferta condicionada a una sèrie de requisits» que no estaven contemplats en la licitació.

Davant la manca d’ofertes l’AMB ha començat a estudiar per enèsima vegada on es troben les dificultats mentre milers de famílies desesperen per un habitatge amb #realojoDIGNOya a totes les ciutats metropolitanes.

Per entendre la paràlisi política en la que ha entrat l’Àrea Metropolitana cal veure en perspectiva la burocràcia d’interessos creuats entre les elits locals usureres, els Ajuntaments incompetents, l’ofeg fiscal centralista de Madrid i fins i tot les imposicions privatitzadores dels buròcrates de la Unió Europea. Tot es concentra en el «PLEC de Condicions» convertit en un farragós document tècnic de 132 págines – la lletra petita -on la burocràcia amaga la usura privada, la incompetència pública i el concepte o paraula habitatge digne ni es troba al centenar llarg de pàgines.

Quin és el paper reservat a l’empresa d’economia mixta Habitatge Metròpolis Barcelona?

HMB és la plataforma pública (accions classe A) per buscar una empresa privada – contractista- que es converteixi en accionista al 50% (acciones classe B) o altres persones físiques sòcies (accions classe C). Aquest contractista serà l’accionista privat pel que cobrarà un dividend i una prima (Annex VI), s’encarregarà inicialment de la construcció dels 4500 habitatges socials per al que té assignat un benefici  (Annex IV) i s’encarregarà de la gestió dels lloguers dels actius cedits com sòl, pisos, garatges, locals, etc pel que obtindrà altra benefici (Annex V). Els punts rellevants d’aquests termes al PLEC són aquests:

Si voleu estalviar-vos els farragosos aspectes tècnics, els hem amagat en pestanyes, podeu anar directament a les conclusions

MODEL del HMB

  • (pàg.5) ampliar el mercat social – d’habitatge- seguint el model europeu, amb els objectius de «garantir una major capacitat d’actuació i poder executar els habitatges previstos, i per als quals es podrà disposar de solars edificables, es treballarà en la creació d’una societat mixta, amb una participació públic-privada, que ampliï la capacitat actual d’inversió i producció de l’administració».

OBJECTIU del HMB

  • (pàg.6) L’objectiu d’HMB, que té el caràcter de promotor social d’habitatges d’acord amb la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge, és construir i gestionar en el termini estimat màxim de deu (10) anys, un parc d’habitatges de lloguer de 4.500 habitatges amb algun règim de protecció pública en l’àmbit metropolità.
    {—–TOTALMENT INSUFICIENT.. 10 anys?, massa temps, hi ha massa desesperació, la demanda urgent actual d’habitatge social de lloguer es situa en 50.000 pisos—–}

CAPITAL INICIAL de HMB

  • (pàg.7) Els accionistes privats faran una aportació de 57 milions d’eurosaccions classe B, 50%- i els públics de 51 milionsaccions classe A, 50%- i aportaran els solars.

CAPACITAT d'ENDEUTAMENT de HMB

  • (pàg.11) La ratio d’endeutament de la societat HMB no podrà ser superior al 80% i la ratio d’endeutament hipotecària sobre habitatges o solars no podrà ser superior al 80%.
  • (pàg.11) El Banc Europeu d’Inversions – BEI– concedeix un crèdit de 125 milions i HMB haurà de posar la resta fins a completar els 250 milions que es diu costaran el 4.500 habitatges socials, objecte de la Societat HMB.

RÈGIM PROTECCIÓ dels HABITATGES

  • RÈGIM HABITATGES (pàg.7) Els habitatges d’obra nova tindran una superfície mitja aproximada de 70 m2 útils …. pàrquings, trasters i locals comercials … Les promocions s’explotaran en règim de lloguer amb algun règim de protecció pública, amb voluntat d’establir el 75% dels habitatges en règim general (7,8€ m2 de lloguer) i el 25% dels habitatges en règim concertat (8,89 € m2 de lloguer) (*3)
    {—–PODEM PAGAR MÉS QUE ELS VIENESOS DE CLASSE MITJA (5) PERQUÈ a Barcelona SOM MOLT RICS—–}

SOLARS CEDITS per l'AMB

  • (pàg.8) Els terrenys seran lliurats a HMB per les administracions públiques accionistes – ajuntaments- : (i) com aportacions no dineràries al capital; (ii) a títol de compravenda; (iii) constituint o cedint drets de superfície o …. a favor d’HMB.… Els terrenys estaran inscrits en el Registre de la Propietat a nom de les administracions públiques transmitents…

CONDICIONS dels LLOGATERS

  • (pàg.9) En el supòsit que els llogaters no puguin fer front a les quotes mensuals establertes, s’aplicaran … normes vigents en matèria de prevenció de l’exclusió residencial per a persones vulnerables, sense perjudici de l’atorgament, … de prestacions socials de caràcter econòmic per part dels ajuntaments on s’ubiqui l’habitatge.
    {—– Ajuntament i Generalitat pagaran la morositat—–}

…………………………………

De la lectura del «model públic-privat» podem extreure les següents CONCLUSIONS:

    • Barcelona en Comú -BEC- persisteix en el model de col·laboració público-privada en la promoció de l’habitatge social. BEC no es desempallega del model estrella de Convergència-PSC-PP en l’externalització dels serveis públics com passa també a l’ensenyament o la sanitat. I ho acabarà convertint en un èxit mediàtic on la crítica desapareix per les pors electorals.
    • L’acte institucional d’acceptació d’aquest model el presideix Ada Colau el 24 d’abril del 2017 com presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona – AMB – on s’aprova el document «Directrius de política metropolitana d’habitatge 2016-2019» (*4) on es recullen elements bàsics del que seran les polítiques d’habitatge del Govern municipal dins el context de l’Àrea Metropolitana entenent que gestionar eficientment el dret a l’habitatge cal tenir en compte els impactes en tota la conurbació barcelonina.
    • Aquest gir de l’acció de govern, a l’equador de la passada legislatura, va ser un cop de timó respecte del programa amb el que Barcelona En Comú va guanyar les eleccions del 2015 (*5). El gir es materialitza a la seu de l’AMB, feu del poderós aparell socialista metropolità, que cristal·litzarà amb un segon mandat d’Ada Colau amb Jaume Collboní – PSC- representant del model de ciutat de tota la vida.
    • Les «Directrius de política metropolitana d’habitatge 2016-2019» és el document base per a la constitució d’Habitatge Metròpolis Barcelona – operador d’habitatge social- i de l’esmentat «Plec de Condicions per a la selecció d’un soci privat per a transformar HMB s.a. en una societat d’economia mixta«.
    • Per construir els 4.500 habitatges es fa majoritàriament sobre la base de l’endeutament públic amb el crèdit del BEI esmentat i els actius immobiliaris municipals com avals. El soci privat no és avalador hipotecari.
    • Els preus dels lloguers protegits (7,8 o 8,9 € m2 de lloguer) superen ampliament els de ciutats amb poder adquisitiu més alt com Viena (5€ m2 de lloguer). Aquests preus marcats des de sempre per la Generalitat han estat molt alts per ajudar al mercat lliure a magnificar la bombolla. Això obliga a les administracions al pagament d’ajudes més elevades de les famílies vulnerables el que es tradueix en més forat pressupostari per beneficiar al sector privat.

Quin és el paper del contractista privat a l’empresa d’economia mixta Habitatge Metròpolis Barcelona:

Al igual que en el model de gestió privada d’hospitals públics o de l’ensenyament concertat privat, el model Habitatge Metròpolis Barcelona privatitza beneficis que generen forats pressupostaris públics insostenibles.

Els punts rellevants d’aquestes afirmacions al PLEC no són gratuïtes:

SOLVÈNCIA SOCI PRIVAT de l'HMB

  • (pag. 17) Les empreses han d’acreditar que compleixen amb els requisits de solvència…. una inversió total per import igual o superior als 30.000.000 € en compra, construcció, rehabilitació i/o promoció d’habitatge en règim de lloguer sotmès a règim de protecció pública…

ENDEUTAMENT NEGOCI PRIVAT de l'HMB

  • (pag. 10) l’empresa adjudicatària podrà endeutar-se en tercers – bancs- amb les accions seves de classe B.

REVENDA ACCIONS SOCI PRIVAT de l'HMB

  • (pag. 10) l’empresa adjudicatària podrà revendre les accions després de 5 anys en una altra empresa en iguals condicions de solvència.

DIVIDENT i PRIMA SOCI PRIVAT

  • (pàg.112) … Pagament d’un dividend mínim. «…la Junta General acordarà necessàriament el pagament d’un dividend igual o superior a un terç d’aquests beneficis legalment distribuïbles.
  • (pàg.112) … dividend preferent de les accions de la Classe B (4,5% com a màxim) i sobre el temps de percepció d’aquest (15 anys com màxim) {—– ENLLOC DIU QUE NO SIGUI IMPRORROGABLE INDEFINIDAMENT—-}

BENEFICIS SOCI PRIVAT

  • La remuneració màxima del gestor per la gestió de la construcció i promoció del sòls serà equivalent al 3% sobre el total costos de la promoció (exceptuant sòl). Els licitadors podran proposar rebaixar aquest percentatge.
  • La remuneració màxima del gestor per la gestió del parc d’habitatges de lloguer serà equivalent al 8% sobre les rendes de lloguers efectivament percebudes (netes de morositat), IVA exclòs. Els licitadors podran proposar rebaixar aquest percentatge.

De la lectura dels BENEFICIS PRIVATS podem extreure les següents conclusions:

    • que el soci privat de HMB només poden ser GRANS TENIDORS o UTE com Fons immobiliaris o SOCIMIS.
    • a tall d’exemple, l’única candidata descartada, CEVASA, perteny a la familia Vaqué Boix (Inoxcrom) ben relacionada amb el franquisme que viu del rendisme immobiliari de la protecció oficial amb un gran complex d’edificis d’habitatges i oficines a la Sagrera fruit dels terrenys de la desapareguda PEGASO que entraran al mercat lliure en pocs anys en grans plusvàlues. La família ocupa el lloc 57 entre las 100 fortunes més grans de la Bolsa (*6).
    • els dividends i beneficis privats pagats al contractista privat no van a Caixa municipal. Això significa que una part important dels possibles beneficis no serviran per amortitzar les inversions en habitatge social de la ciutat agreujant l’endeutament municipal.
    • els beneficis privats són lliures de morositat del llogater a la que haurà de fer front només la Hisenda municipal. Negoci sense risc.
    • La lògica de privatitzar beneficis genera forats pressupostaris públics insostenibles per a la Hisenda municipal.

Habitatge Metròpolis Barcelona: control neolliberal dels llogaters pobres.

El document «Directrius de política metropolitana d’habitatge 2016-2019» posa èmfasi amb la morositat de les llars pobres que recordem arriben al 50% a l’àrea metropolitana:

(pàgina 7) Respecta a la qüestió de la no consolidació pressupostària via ingressos d’activitat mercantil, cal tenir en compte que caldrà subvencionar directament als llogaters. Aquesta circumstància, així com la voluntat de gestionar dinàmicament el parc de lloguer de manera que s’ajudi a les persones a superar les situacions de vulnerabilitat i a mig termini s’alliberi l’habitatge per a nous demandants, obligarà a desenvolupar un Reglament del servei metropolità específic, amb la idea d’establir els paràmetres de participació dels ciutadans vulnerables en els lloguers dels nous habitatges mitjançant la concurrència de dos tipus de contracte: el pròpiament de lloguer i un contracte que obligarà als llogaters a un itinerari de reinserció social .

L’objectiu és aglutinar, sota una mateixa estructura, la major part de les promocions que es volen destinar a habitatge assequible, ja sigui en règim de venda o lloguer. Així, …

De la lectura s’extreuen les següents CONCLUSIONS:

  • que l’activitat de HMB es pot veure afectada per la situació de vulnerabilitat econòmica dels llogaters subvencionats se’ls obligarà a signar dos contractes: un de lloguer i un altra de bon ciutadà – un contracte social- que obligarà als llogaters a seguir el control d’un itinerari de reinserció. O sigui que el dret a l’habitatge pels pobres existeix sempre i quan siguin uns bons ciutadans.
  • El control de l’itinerari d’inserció dels llogaters atorga als Serveis Socials i a les treballadores social el paper de policies socials que els sindicats rebutgen com a paper del Treballador Social fiscalitzador
  • tota la lògica del paràgraf porta a considerar que el parc d’habitatge públic és per a emergències i que l’operador públic-privat Habitatge Metropolis Barcelona actua per a una franja de llars sense capacitat adquisitiva el que portarà inevitablement, de fet és el que passa ara, a la creació de guettos en els edificis i zones d’habitatge públic. Una política totalment oposada a la que realitzen ciutats europees com Viena que barreja les extraccions socials en els seus edificis.
  • això sí, els beneficis del contractista privat (8% sobre les rendes de lloguers efectivament percebudes) no es veuran afectades per la morositat que va a càrrec de les administracions implicades.

Habitatge Metròpolis Barcelona es subordina a la lògica financera global.

Els ajuntaments a l’Estat espanyol, a diferència d’altres països europeus, no tenen capacitat fiscal recaptatoria sobre els grans impostos – herència franquista– i els ingressos depenent en gran mesura de la bombolla immobiliària. Però també estan ofegats per les polítiques de estabilitat pressupostària imposades per la Troika comunitària en la lògica d’obligar a les administracions públiques buidades de «sobirania ciutadana» a buscar el finançament de la banca privada. Dit d’una altra manera, l’Ajuntament d’Ada Colau no té diners líquids per pagar el cost de l’habitatge social que necessita la ciutat més enllà de comprar-reclicar contenidors del port.

Aquesta és la raó per la qual l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona van haver de recórrer al 2017 a l’endeutament amb el del Banc Europeu d’Inversions amb un crèdit de 125 milions d’euros dels 250 milions necessaris per construir els 4500 habitatges socials de HMB. Com que el finançament només arriba al 50% Barcelona s’ha vist obligada a buscar socis privats o a incrementar el deute municipal pels 125 milons d’euros restants. Però hi ha una segona condició: el Banc europeu, presidit per Jean-Claude Juncker, exigeix la col·laboració público-privada en el negoci per aconseguir el crèdit.

En aquell moment Barcelona en Comú va vendre la concessió del crèdit com un èxit. El ex-regidor Gerardo Pisarello assegurava que la ciutat s’havia estalviat molt diners i lloava el BEI com un instrument de «Banca Pública» en comparació amb l’Estat espanyol on ni l’Institut Català de Finances ni l’Instituto de Crédito Oficial feien el paper que els tocava donant crèdit per a promoure lloguer públic. No hem trobat cap document dels termes de l’acord amb el BEI però ho hem sabut per la premsa de l’Associació de Promotors de Catalunya – APCE- que el crèdit ha estat a un interès del EURIBOR+0,5 (*7).

BEC no només entra en «la lògica del sistema» sinó que a més disfressa el BEI com a Banca pública quan el seu paper està subordinat també a les elits financeres globals i al cop financer de Maastrich. El BEI també paga el peatge, les regalies, els royalties a les èlits financeres als mercats globals de renda fixa titulitzada, no és una banca pública com diu Pisarello. Si es miren les bases jurídiques del BEI es pot veure que la major part dels seus recursos s’obtenen en els mercats internacionals de capitals amb l’emissió d’obligacions a 30 anys (*8). Les obligacions són derivats financers anomenats CDO – collateralized debt obligation- tristement famosos en la estafa financera. Els CDO emesos per BEI es poden trobar a les bosses de renda fixa de Frankfurt o Luxembourg a l’abast de la banca privada o fons d’inversió internacional com SOCIMI o Hedge funds que després els fan servir com colateral en la expansió quantitativa per rebre finançament gratis del BCE cosa que no té l’Ajuntament de Barcelona.

Això és el que denunciem des d’aquesta pàgina. Per què el BCE no pot finançar directament el programa d’habitatge social de Barcelona a cost zero? El problema no és, que també, la existència d’aquesta crosta parasitària financera que rep peatges de tota l’economia, el problema és que l’esquerra vengui fantasies i ni tant sols expliqui, de manera pedagògica, on estan els moderns grillons que mantenen esclavitzada la Barcelona dels comuns als senyors del planeta.

…….. reunió de l’Àrea Metropolitana amb l’alcaldessa de Barcelona i el vice-president executiu Antoni Balmón de Cornellà …….

Subordinació a les elits o trenquem el motlle de ciutat de Barcelona?

Els Comuns no poden estar a missa i repicant campanes:

  • O deixen l’embolic de HMB al PSC que té la mà trencada en la subordinació del projecte d’habitatge social a les condicions imposades per les elits barcelonines (representades a la APCE), a les condicions de finançament del BEI (representant de les elits financeres globals) i a les condicions fiscals centralistes hereves del franquisme i per tant renunciant a la sobirania fiscal com altres ciutats europees…..
  • ..o aixequen un projecte d’esquerra veritablement revolucionari que posi per davant les necessitats de les famílies que esperen un habitatge social amuntegades en pensions des de fa mesos a tota la conurbació barcelonina.

Per qué l’Ajuntament ha de capitular millorant encara més uns beneficis privats insostenibles pressupostàriament? Les elits de la ciutat han demostrat que no els importa res el projecte de HMB. A l’APCE, a les SOCIMI o a La Caixa no els importa perquè tenen infinits mecanismes per a fer els seus negocis immobiliaris, amb o sense l’Ajuntament, doncs saben que la expansió quantitativa del Banc Central Europeu els dóna finançament a cost zero per comprar tota la ciutat i fins i tot el Consistori si es deixa.

És ben clar que la ciutat té davant reptes molt importants com ho mostra la Campanya la Fira o la Vida com una oportunitat de gestió «pública» de l’espai urbà davant la emergència climàtica i la violència immobiliària, on en aquestes pàgines ens hem posicionat clarament per la mitigació vegetal de la infraestructura dels corredors verds i a la municipalització del sòl urbà com la mesura vinculada a les reformes urbanístiques que milloren l’entorn de les ciutats i combaten l’especulació i la gentrificació. Les 60 entitats de la Campanya La Fira o La Vida no pot acceptar que el projecte de barri d’habitatge social que algunes proposen sigui construït per empreses tipus SOCIMI o CEVASA, sota el paraigües claudicant d’Habitatge Metròpolis Barcelona. Segur que no!

No són ja opcions polítiques només, és pura supervivència de l’especie humana en conunbacions insostenibles mentre trobem la manera de conviure amb un planeta destruït per l’avarícia capitalista. No hi ha dreceres, no ens escaparem de l’enèsima capitulació política de l’esquerra o de l’esclat social que arribarà sí o sí mal o ben conduït per canviar les relacions de força de les classes socials.

Amb tot això, volem plantejar un últim dubte als Comuns i altres forces de l’esquerra i als moviments socials per l’habitatge.

Al igual que hem plantejat en aquestes pàgines en el tema de la Fira o la Vida, per què l’Ajuntament de Barcelona no se n’oblida del projecte socio-convergent de la nefasta col·laboració público-privada de Habitatge Metròpolis Barcelona, donant un cop de porta a l’APCE?

i aposta per una reconfiguració democràtica del Patronat Municipal de l’Habitatge – PMHB-  amb participació de les entitats socials afectades en l’habitatge social donant un tomb a la política immobiliària pública? Per què quin és el futur del històric PMHB, desaparèixer diluït en el projecte elitista de Habitatge Metròpolis Barcelona? Ada COLAU no pot capitular.

Les organitzacions de #REALOJOdignoYA tenim un gran repte davant amb l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern Central. La reunió amb Generalitat i Ajuntament on la Delegació de Govern no es va presentar ni tant sols es va parlar del fracàs d’Habitatge Metropolis Barcelona. Mal començament!

Salva TORRES, 24 setembre 2019


Notes

    1. Àrea Metropolitana de Barcelona, Plec de Condicions per a la selecció d’un soci privat per a transformar HMB s.a. en una societat d’economia mixta (pdf).
    2. gencat.cat,  Plataforma de Serveis de Contractació Pública, Selecció d’un soci per a la transformació d’HMB, SA. en una societat d’economia mixta.
    3. papelea.com, Calificación de viviendas con protección oficial.
    4. Àrea Metropolitana de Barcelona, Directrius política metropolitana d’habitatge 2016-2019.
    5. barcelonaencomu.cat, Programa de Govern de Barcelona En Comú 2015-19, pàg. 35 apartat «Promoure el lloguer social i l’habitatge en règim cooperatiu«
    6. elmundo.es, Los 100 más ricos de la Bolsa en 2013.
    7. La Vanguardia, monogràfic Habitatge i Futur de l’APCE, Habitatge metrópolis barcelona, el nuevo operador metropolitano de vivienda de alquiler.
    8. Parlamento europeo, Banco Europeo de Inversiones.

Print Friendly, PDF & Email

4 comentarios en “Segon cop de porta: el boicot de les elits barcelonines a Ada Colau que es neguen a fer habitatge social amb l’Ajuntament”

Escriba aquí su comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies