El Tribunal de Justícia de la Unió europea -TJUE -en la recent sentència de 13 de juliol de 2023 en l’assumpte C‑265/22 no determina exactament si la clàusula de l’índex IRPH és abusiva o no. Dóna indicacions que ha de ser cada jutge nacional qui ho ha de decidir. Per tant, ara cal dirimir aquesta sentència europea als jutjats amb les noves interpretacions sobre els assumptes prejudicials plantejats.
Els afectats amb els seus advocats defensors han de decidir el camí i la manera més adequada de plantejar-lo en cada cas. No ens hem de deixar portar per la propaganda d’alguns bufets per als quals tot el terreny és pla.
Però tampoc cal esperar que la interpreti el Tribunal Suprem. Aquesta vegada el TJUE ha donat una pallissa a l’alt Tribunal espanyol donant novament la raó als afectats davant de la descarada sentència interpretativa a favor de la banca que va emetre en sentència 595/2020 sobre IRPH.
La sentència del TJUE ve determinada per cinc qüestions prejudicials plantejades pel Jutjat de Primera Instància núm. 17 de Palma de Mallorca (Illes Balears), mitjançant interlocutòria de 19 d’abril de 2022, que va ser rebut al Tribunal de Justícia europeu el 20 d’abril del 2022, en el cas del procediment contra el Banc Santander (*1).
Les cinc qüestions prejudicials des de Mallorca donen fe del bon fer de la Direcció General de Consum de les Illes Balears en defensa dels deutors, la part feble del contracte, que ha tingut precedent entre fins i tot la judicatura:
- Com per a la confecció del [IRPH de les entitats de crèdit] en què s’han inclòs les comissions i els diferencials aplicats a aquestes que s’incorporen al tipus d’interès són més costosos per al consumidor que la resta de TAE del mercat, diferencials que, segons la normativa de la Circular 5/1994 del Banc d’Espanya, criteri normatiu de l’organisme regulador s’estableix la necessitat de que siguin de negatius, cosa que les entitats financeres han omès i incomplert de manera generalitzada,
- apartar-se completament del criteri normatiu de l’òrgan regulador s’oposa als articles 5 i 7 la Directiva [2005 /29]?
- Demostrat que apartar-se del criteri normatiu anterior s’oposa a els articles 5 i 7 de la Directiva [2005/29], conforme a la jurisprudència del TJUE en l’assumpte C‑689/20
- aquesta pràctica deslleial constitueix un indici a l’hora de valorar i apreciar el caràcter abusiu de clàusula i s’oposa a els articles 3 i 4 de la Directiva 93/13?
- Si la Circular 5/1994 […], pròpia del sector financer, però aliena al coneixement general de la població, no va ser objecte de cap mena de consideració, i es declara que s’oposa a l’article 7 a la Directiva [2005/29],
- constitueix un indici a l’hora de valorar el caràcter abusiu d’acord amb l’article 6.1 de la Directiva 93/13 que ha d’aplicar un control de transparència a l’índex esmentat que es compon d’“índex de referència i diferencial”?
- S’oposa als articles 3.1, 4 i 5 de la Directiva [93/13] una jurisprudència nacional, en vista de la regulació específica de l’IRPH és una pràctica abusiva, no aplicar diferencial negatiu malgrat la necessitat imposada al preàmbul de la Circular [5/1994], ja que és menys avantatjós que totes les TAE existents, i s’ha comercialitzat l’IRPH com si fos un producte igual d’avantatjós que l’euríbor sense atendre la necessitat d’addicionar un diferencial negatiu i, per tant, es podria cessar en la contractació per considerar-se nul·les les clàusules en què es preveu aplicar-les i abstenir-se les entitats bancàries, en el futur, de la seva utilització, ja que comercialitzar aquest servei amb consumidors vulnerables pot afectar el comportament econòmic i declarar-se la no-incorporació als contractes comercials deslleials en haver-se integrat en el preu de l’interès contrari a la Directiva [2005/29]?
- S’oposa a l’article 6.1 de la Directiva [93/13] no fer un control d’incorporació i abusivitat davant d’un diferencial imposat de manera oculta quan el diferencial ha de ser negatiu a l’oferta realitzada per una entitat bancària i que el consumidor en el moment de la fase d’informació precontractual no arribi a conèixer el comportament econòmic de l’interès aplicat del seu préstec, per oposar-se així la Directiva [2005/29] ?»
Les qüestions prejudicials resumides serien:
- s’incompleix la Directiva europea en no aplicar un diferencial negatiu contemplat a la normativa de l’organisme regulador nacional – el Banc d’Espanya- a través del preàmbul del seu Circular 5/1994 (*2) a les hipoteques amb IRPH?
- en el cas d’incomplir-se aquesta normativa, constitueix una pràctica deslleial contrària a la normativa europea per apreciar el caràcter abusiu de la clàusula?
- si la Circular 5/1994 no va ser objecte de consideració a la clàusula del tipus d’interès, constitueix un indici per valorar l’abusivitat?
- s’oposa a la Directiva europea, no aplicar la norma nacional d’un diferencial negatiu i mostrar l’IRPH com a avantatjós quan és el contrari?
- s’oposa a la Directiva europea no exercir el control d’abusivitat en posar un diferencial positiu quan hauria de ser negatiu?
La sentència del TJUE és ben clara per als magistrats que a partir d’ara han de decidir sobre l’abusivitat de l’IRPH:
Els articles 3, apartat 1, 4 i 5 de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors,
han d’interpretar-se en el sentit de que,
per apreciar la transparència i el caràcter eventualment abusiu d’una clàusula d’un contracte de préstec hipotecari a tipus d’interès variable que designa, com a índex de referència per a la revisió periòdica del tipus d’interès aplicable a aquest préstec, un índex establert per una circular publicada oficialment i al qual s’aplica un increment, és pertinent el contingut de la informació inclosa en una altra circular de la qual es desprèn la necessitat d’aplicar a aquest índex, atès el seu mode de càlcul, un diferencial negatiu per igualar aquest tipus dinterès amb el tipus dinterès del mercat. També és pertinent determinar si aquesta informació és prou accessible per a un consumidor mitjà. 22
El moll de l’assumpte al jutjat de Palma
La magistrada Maria Isabel Poveda del jutjat de Palma va observar que encara que el preàmbul de la circular del 1994 no tingui valor normatiu, segons el parer del Banc d’Espanya, la comercialització de productes referenciats a un IRPH s’hauria d’haver acompanyat de l’aplicació d’un diferencial negatiu.
En canvi, el Banco Santander va sostenir que la clàusula en qüestió va ser negociada individualment i que és de font legal, ja que els IRPH són índexs oficials i públics accessibles als consumidors.
Però el Jutjat, adverteix que no haver informat els deutors de la Circular de 1994 sobre les característiques de l’IRPH i tampoc sobre els tipus diferents del mercat, podria ser contrari a la bona fe i provocar un desequilibri en perjudici dels consumidors, cosa que justificaria que la clàusula controvertida es qualifiqui d’abusiva.
A més l’absència d’informació sobre el contingut del preàmbul de la circular de 1994 permetia vendre l’aplicació d’un diferencial positiu lleugerament inferior als aplicats als préstecs els tipus dels quals es fixen per referència a l’euríbor, cosa que constituïa una estratègia comercial destinada a fer la impressió que el cost dels interessos era més avantatjós.
Per tot això, la jutgessa va traslladar al Tribunal de Justícia europeu que interpretarà tot això en relació amb la Directiva sobre les clàusules abusives.
Com a conclusió
Excepte a les hipoteques constituïdes en habitatges amb protecció oficial, supervisats per l’Administració, on es va aplicar un diferencial negatiu, a la resta d’hipoteques al mercat lliure, la Banca va optar per afegir un diferencial positiu, sabent, com se sabia des de feia anys que l’IRPH era un índex de TAE que inclou despeses i era més elevat. La banca sabia el parany però actuava de manera deslleial amb els seus clients.
Així, com a mercaders d’estraperlo, els bancs venien l’IRPH amb un diferencial una mica més baix que el de les hipoteques de l’Estafa EURIBOR® perquè el client de bona fe picarà, ja que davant del desconeixement financer general de la població. La Banca ha actuat una vegada més com a trilers, ja que no només com deia el BdE al seu Circular 5/1994 i ara el TJUE no van aplicar sabent un diferencial negatiu sinó que a sobre van imposar d’amagat un de positiu pel que tenien doble benefici a costa dels deutors que molts finançaven el seu primer habitatge. L’IRPH instava la ruïna a les llars.
Per això, la nostra Associació creu que l’estratègia per fer pagar a la Banca els excessos de l’IRPH s’ha de tractar cas a cas, amb cada professional que ens defensa per fer servir aquesta sentència del TJUE i que ens tornin els diners robats amb interessos moratoris i danys.
Recuperar el que ha robat la Banca amb l’IRPH no esdevé només per als que no ho van fer abans. La recent sentència del TJUE diu ben clar que la Banca indemnitzarà per les clàusules abusives “sine die” a sentència de 15 de juny de 2023 del TJUE sobre l’assumpte C-520/21.
Per tant, l’índex de tipus d’interès IRPH és una clàusula abusiva, per tant és nul·la, per tant no posada; per tant, ens tornen els diners pagats per interessos, més els moratoris, més els danys . Que no ens venguin que el substitueixen per l’altra Estafa EURIBOR® i ens abonen només la diferència. Aquesta possiblement serà l’estratègia de les entitats financeres si la cosa se’ls posa lletja. És a dir, intentar vendre que el contracte no pot subsistir sense cobrar interessos. Mentida. Els bancs creen del no-res els euros que ens presten. Estem cansats d’explicar-ho i si no aneu a la web del Banc d’Espanya -BdE- que també ho diu. Ja n’hi ha prou d’estafes. Als bancs no els costa gens el capital que presten del pur aire.
Una valoració de l’Associació 500×20, 17 juliol 2023
Notas a pie de página:
- https://curia.europa.eu/, SENTENCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA (Sala Novena) de 13 de julio de 2023 el asunto C‑265/22.
- Boletín Oficial del Estado, Circular 5/1994, de 22 de julio, a entidades de crédito, sobre modificación de la circular 8/1990, sobre transparencia de las operaciones y protección de la clientela.
Seguro que le interesará:
1 comentari a “El TJUE dóna una pallissa al Tribunal Suprem espanyol interpretant l’IRPH de nou com a abusiu”