Els companys de PAH Madrid han elaborat aquest document molt interessant que reproduim aquí.

Conjuntament amb altres organitzacions realitzarem la presentació de la Plataforma Estafa EURIBOR® el dissabte 7 d’octubre a Madrid. els esperem!

Per a més informació poden visitar el PORTAL de ESTAFA EURIBOR® per a quan publiquem el cartell anunciador.

12.385 milions d’euros, aquesta és la xifra de beneficis nets anunciats pels sis bancs espanyols principals en els primers sis mesos d’aquest any. Això suposa un increment del 21% sobre els beneficis del mateix període del 2022, que ja van marcar un històric i obscè rècord. I això malgrat el fre a la demanda de crèdit i al fet que ja han pagat l’impost especial que el govern els va posar i que finalment ha resultat ser xavalla per a ells. Tots els experts coincideixen que la raó fonamental d‟aquests resultats és l‟augment del marge d‟interessos a causa de la pujada de l‟Euribor®. Si a això hi sumem una altra notícia tindrem una imatge més completa del panorama:

Aquestes notícies són una confirmació més del que venim denunciant des de començaments del 2022. L’escandalós augment de l’Euribor® només respon a una gegantina estafa organitzada per la patronal bancària europea amb la connivència del Banc Central Europeu i el necessari desistiment de funcions de tots els organismes de control i supervisió del sistema financer.

Com ja hem detallat en articles anteriors, malgrat l’allau de titulars en tot tipus de mitjans de comunicació de l’estil “el Banc Central Europeu puja els interessos de les hipoteques”, convé aclarir que l’Euribor® (acrònim d’Euro InterBank Offered Rate) no ho determina el BCE, sinó l’EMMI (sigles en anglès de l’Institut Europeu de Mercats Monetaris) que no és res més que una entitat privada constituïda per la patronal bancària europea i amb què comparteix seu, a la qual el BCE li va donar patent de cors de calcular aquest crucial tipus d’interès de referència a què estan referenciats préstecs i crèdits per valor de més de 180 bilions d’euros.

Des que el 2013 la Comissió Europea imposés multes multimilionàries a 6 grans bancs europeus per la manipulació d’aquest índex, les autoritats europees van desenvolupar nous reglaments per evitar-ne la manipulació. A partir del 2020, les dades en què s’haurien de basar els càlculs per determinar l’Euribor® diàriament, haurien de sortir dels aportats per un panell compost pels 18 principals bancs europeus (entre ells quatre espanyols) sobre les operacions reals de préstecs entre ells (el que es coneix com a Mercat Interbancari), i en concret per a les hipoteques, de les operacions entre bancs a 1 any de termini.

Només cal consultar les pàgines estadístiques del BCE o del Banc d’Espanya per comprovar que AQUESTES OPERACIONS NO EXISTEIXEN, ja que la política monetària que ha mantingut durant molt de temps el BCE, finançant amb crèdits bonificats els bancs privats, a través dels programes TLTRO i la Expansión Cuantitativa, ha provocat que aquests tinguin un excés de liquiditat descomunal, i els espanyols més que cap. Per això, uns bancs que neden en liquiditat, no necessiten finançar-se entre ells, és a dir, no han de recórrer al Mercat Interbancari per obtenir fons per donar préstecs als ciutadans oa les empreses. Sabent això, la pregunta és fàcil, si no hi ha operacions reals, d’on estan traient les dades per calcular l’Euribor®? La resposta també és fàcil: SE’LS INVENTEN, a través d’alguna cosa que anomenen “opinions d’experts”, tal com, sense cap pudor, recull la pròpia web del Banc d’Espanya:

Però és que a més dels reglaments europeus, al nostre país tenim la Llei 5/2019 Reguladora dels Contractes de Crèdit Immobiliari (Hipoteques) que al seu Art. 21 , en relació amb els tipus d’interès de referència com l’Euribor ®, estableix els requisits següents:

1. Ser clar, accessible, objectiu i verificable per les parts al contracte de préstec i per les autoritats competents.
2. Calcular-se a cost de mercat i no ser susceptible d’influència pel mateix prestador, o en virtut d’acords amb altres prestadors o pràctiques conscientment paral·leles.
3. Les dades que serveixin de base a l’índex o tipus siguin agregades d’acord amb un procediment matemàtic objectiu.

Tal y como hemos explicado en párrafos anteriores, un Euribor® determinado por las “opiniones de expertos” de los propios bancos, no cumple ninguno de los requisitos exigidos por la Ley. Además de ser tan manipulable como lo eran las encuestas que motivaron las multimillonarias multas impuestas.

I si el resultat d’aquesta estafa suposa per a la banca uns beneficis escandalosos, la conseqüència per als milions de famílies hipotecades és un bestial increment de les quotes de la seva hipoteca, que en no pocs casos s’han duplicat. Els que portem temps en la lluita pel dret a l’habitatge sabem què suposa. Quan una família comença a tenir problemes per pagar la hipoteca comença un calvari en què es veu obligada a reduir la seva despesa en coses imprescindibles: alimentació, subministraments bàsics, vestit i calçat, educació, etc…, amb la consegüent precarització, no només de la seva economia sinó de les seves vides, arribant a afectar greument la salut dels més vulnerables. Per a més, en molts casos, no poder fer front finalment al pagament de les quotes i enfrontar-se a un procediment d’execució hipotecària pel qual el seu banc, o el Fons Voltor al qual li vengui el deute, es quedi amb el seu habitatge i amb tots els diners pagats fins llavors, veient-se la família al carrer i en moltes ocasions amb un deute romanent que no podran pagar.

I aquí no entrarem en les conseqüències per a milers i milers de petites i mitjanes empreses o per a les Administracions Públiques, que també es financen amb préstecs i crèdits referenciats a l’Euribor® i han vist disparar-se els costos de finançament. En el cas de les administracions públiques, aquest increment de la despesa el paguem tots amb els nostres impostos, i en el cas de les empreses privades també, a través de l’increment dels preus.

Quan, segons el recent “Informe sobre la situació financera de les llars i les empreses” publicat pel Banc d’Espanya i referit al 2022, 1,6 milions de famílies del nostre país no pot fer front a les despeses essencials “per l’efecte de la inflació i la pujada d’interessos”, passant aquesta xifra del 7% el 2020 al 9% a finals de l’any passat, les mesures preses pel govern s’han limitat a l’aprovació de un nou Codi de Bones Pràctiques que només modifica superficialment el que va aprovar el 2013 el govern de Mariano Rajoy i del qual només sabem que ho han sol·licitat 33.000 famílies, ja que els bancs no ofereixen informació actualitzada sobre el grau de concessió.

D’altra banda, les solucions proposades per alguns grups polítics en la campanya electoral recent no passen de ser simples pegats que no entren en les causes del problema.

La proposta del PSOE d’ampliar en set anys el termini d’amortització de les hipoteques, si bé redueix l’import de les quotes mensuals, suposa un increment considerable del cost total de les mateixes, ja que a més termini més interessos, o sigui més ingressos per al banc.

La plataforma SUMAR ha concretat la seva proposta en un Bo de 1.000 € per a les famílies que compleixin una sèrie de requisits. La paradoxa d’aquesta solució és que tot i que els fons per a aquest bo sortirien de l’impost extraordinari a la banca, tornarien a les mateixes butxaques. La seva altra proposta estrella és facilitar el canvi de les hipoteques de tipus variable a tipus fix sense cost per als hipotecats però sense parlar de quin seria aquest tipus fix. Ens preguntem si a SUMAR saben que les hipoteques a tipus fix que avui estan comercialitzant els bancs arriben fins al 5% i no baixen del 4% si no es contracten uns quants “productes vinculats” que encareixen el preu final.

Tant SUMAR, com ERC i EH Bildu, han esmentat de passada la possibilitat de topar el cost de les hipoteques variables, però cap d’ells ha concretat de cap manera aquesta proposta, quedant de moment com un brindis al sol.

De la resta de grups polítics, no se sap res, per la qual cosa suposem que consideren que el millor és no fer res i que el sacrosant “mercat” es reguli sol i al qual no pugui afrontar les conseqüències, mala sort i que li don.

Però ningú no parla de mesures pal·liatives de veritat, que permetin a les famílies necessitades no veure’s abocades a la pèrdua de casa seva. Nosaltres en proposem algunes.

Més que establir límits a les pujades de l’interès, les autoritats han de fer complir la llei espanyola i els reglaments europeus, impedint que el Càrtel Bancari segueixi manipulant l’Euribor® al seu gust i que aquest es limiti a reflectir el cost real de finançament dels bancs, i més tenint en compte que estan autoritzats a crear els diners del no-res, com un simple apunt comptable als seus llibres quan concedeixen un préstec o crèdit.

Regular les vendes de carteres de crèdits dubtosos a Fons Voltor radicats en paradisos fiscals i en la creació dels quals, moltes vegades, hi han participat els mateixos bancs nacionals. Recuperant el dret de retracte a què els consumidors tenen dret segons el Codi Civil i que va ser anul·lat pel nostre Tribunal Suprem. Evitant de passada el gegantí frau fiscal que aquestes operacions amaguen.

Modificar el Codi de Bones Pràctiques fent les “quites de deute” obligatòries, no a voluntat del banc. És a dir, adaptant el deute hipotecari a les possibilitats de l’economia familiar.

Sabem que lluitem contra el PODER, en majúscules, però nosaltres no renunciarem a la baralla. És el que portem fent molts anys i no deixarem de fer-ho.

FUENTE: PAH MADRID 28/07/2023

---