Mesures vinculades a les reformes urbanístiques que milloren l’entorn de les ciutats i combaten l’especulació i la gentrificació

Aquest dilluns 13 de maig la nostra Associació de Veïnes i Veïns de Porta i la Associació pel Lloguer Públic i Assequible – 500×20- varem fer una xerrada per identificar possibles solucions a la problemàtica que generen les reformes urbanístiques i millores dels serveis públics bàsics al produir gentrificació o sigui l’expulsió del veïnat amb menys recursos per gent amb més capacitat econòmica com poden ser inversors immobiliaris, empreses, llars o estrangers amb alta capacitat econòmica.

La xerrada a la seu del casal de gent gran La Casa Nostra del barri de Porta va aplegar unes 70 persones amb diferents interessos respecte del tema com es va evidenciar a les preguntes després de les intervencions del ponents. Al final l’Associació 500×20 va oferir un piscolabis en el marc del seu 14 aniversari tot el el marc de la festa major del barri. Igualment va haver el sorteig de 20 llibres de l’escriptor Pelai Pagès sobre la Catalunya dels anys 30 en el marc de la guerra civil que exemplificava un dels debats que era el Decret de Municipalització de l’habitatge i del sòl de la Generalitat al 1937.

La xerrada la va obrir Mª Luisa CARRERAS, de l’Associació de Veïnes i Veïns del barri de Porta, presentant als ponents i explicant detalladament el Pla de l’Associació de Veïnes i Veïns que va proposar pel mandat municipal que acaba i els acords i desacords amb l’Ajuntament dels quals el més important acord és la remodelació de la plaça Sóller després d’un procés participatiu i després tambéi d’acord de principis respecte del futur dels horts de Maladeta i la consulta ciutadanà al seu voltant.

Pablo FEU, advocat que treballa en l’àmbit del dret a l’habitatge, va apuntar trets fonamentals de les lleis d’urbanisme per les quals intervenir el mercat
per evitar la gentrificació de l’espai urbà després d’intervencions urbanístiques de les administracions públiques. En concret va explicar el seu raonament exposat al nostre web que es centra en aquest paràmetres:

  • habitatge en propietat: L’actual legislació reconeix a l’administració la facultat “d’intervenir en el mercat immobiliari” per “fer efectives les seves competències en matèria d’urbanisme de protecció del territori i d’habitatge establertes per la Constitució i per l’Estatut”. Amb aquestes prerrogatives urbanístiques el poder legislatiu pot abans d’executar una reforma urbana delimitar l’àmbit que inclogui totes les finques directament beneficiades per aquesta actuació i els imposi una càrrega urbanística que gravi temporalment les transmissions d’habitatges, durant un període de temps suficient per garantir que la inversió pública l’amortitza el resident habitual a qui va dirigida.
  • habitatge en propietat: la càrrega impositiva aniria minvant gradualment, any a any, fins al final del període de vigència, de manera que, com més es tardi a transmetre la finca, menys càrrega s’hagi de pagar en cas de transmissió. Així, en cas de venda, el sobrepreu que suposa la càrrega equilibrarà el mercat perquè reduirà el marge de benefici del comprador i, amb això, es contindran les operacions especulatives, que són la base de la pressió i l’expulsió dels habitants habituals i es garantirà que la plusvàlua reverteix en la comunitat, tal com exigeixen els principis més elementals de l’urbanisme recollits a la Constitució espanyola de 1978.
  • habitatge en lloguer: Pablo FEU va explicar que en aquest cas l’Administració pot exercir la facultat que l’actual llei li atorga d’intervenir en el mercat immobiliari, establint un topall de renda de lloguer que actuï com a mecanisme voluntari de compensació de la càrrega urbanística que grava la finca en cas de venda, de manera que si el topall de lloguer es manté durant la vigència de la càrrega, les persones propietàries puguin vendre lliurement la finca sense pagar la càrrega. Cal admetre que la llei d’urbanisme i no la llei d’arrendaments urbans la que permet, ja avui, a les administracions públiques limitar les rendes de lloguer dels immobles a les seves ciutats en l’exercici de les seves competències urbanístiques,com a mecanisme d’intervenció en el mercat immobiliari (com es fa a París i Berlín), amb criteris de proporcionalitat i ponderació. En definitiva, crec que cal legislar i reconduir l’urbanisme a la seva finalitat de satisfacció de l’interès públic.

D’altra banda Salva TORRES de l’Associació 500×20 va explicar en primer lloc que l’Associació de Veïns i Veïnes de Porta feia temps que rumiava com evitar que la millora urbanística tant necessària de la plaça Sóller no suposi l’expulsió del veïnat més pobre. Va explicar que la inversió immobiliària estrangera a Barcelona s’apropava al 80% del pressupost total de l’Ajuntament de la ciutat comtal i que les eines municipals actuals no permetien que capitals se n’apropiïn de les millores públiques per obtenir un guany privat. Un exemple al barri de Porta és el procès d’expulsió de veïns per no renovació de contracte al carrer Artà per l’empresa de capital israelita MGB Arta Buildings SL. Va explicar com aquestes dinàmiques especulatives són consubstancials al capitalisme des de fa segles com una manera de fixar capitals excedents en l’immobiliari i el sòl. Dos fotocopies a les mans dels assistents de La Vanguardia de 1937  i una altra del 1959 va dir que exemplificaven les dues maneres de resoldre el problema de l’habitatge i les reformes urbanístiques. Tots dos eren visions oposades: la del 1937 amb el «Decret de municipalització de la Propietat Urbana a Catalunya» de la Generalitat de Catalunya i la del 1959 amb la cèlebre frase del Ministre del régim José Luis Arrese: «queremos una España de propietarios y no de proletarios». Aquesta última guanyadora després de la guerra civil després de 80 anys es continuen reproduint sense solució el problema de l’habitatge i l’especulació.

El seu raonament es va concretar en:

  • La proposta de l’Associació 500×20 per intentar resoldre la problemàtica en que es trobarà molt veïnat en un parell d’anys segueix la filosofia del Decret de Municipalització del 1937 que en el seu preàmbul deia: …»Es indispensable y urgente hallar una solución rápida a esta situación excepcional, y si se considera que el rendimiento de la propiedad urbana no depende exclusivamente de la inversión del capital, sino que está íntimamente relacionada con su emplazamiento dentro del Municipio, factor que no es fruto del esfuerzo del propietario, llegaremos a la consecuencia que el más indicado para benficiarse es el mismo Municipio…» O sigui, que el rendiment de l’inversió privada de capital a l’habitatge depenia també de l’inversió pública relacionada amb el seu emplaçament al Municipi i era lògic que tothom es beneficiï.
  • Salva TORRES va concretar la proposta de Municipalització del sòl urbà en : El sòl ni es crea ni es destrueix. És patrimoni de la humanitat. No pot formar part del preu de  l’habitatge perquè és especulatiu. El sòl urbà ha de ser de domini públic i no un bé privat, especulatiu i amb dret a herència. L’únic que es pot vendre si s’ha comprat és el dret d’ús del sòl públic (seria com un impost) i la pròpia edificació o l’habitatge doncs són els únics elements que tenen treball humà, el sòl privat és només rendista. Les conseqüències d’això les va centrar en:
    • que s’hauria de modificar la Llei de Propietat Horitzontal per donar cabuda en aquesta visió garantista del sòl urbà com a propietat col·lectiva del que tothom se’n beneficia. Per tant el sòl es llogaria o es tindria com dret d’ús pagant un impost si fos propietat privada que derivaria en recursos dels municipis per a fer millores. En el cas de propietats col·lectives no hi hauria obligació de pagar-ne. Salva TORRES va especificar que en ciutats com Barcelona el sòl pot arribar a costar fins al 70% del valor de construcció per la sistemàtica millora i abaratiment dels processos de construcció d’edificis.
    • S’eliminarien impostos com el de Béns Immobles – IBI- que és un impost especialment regressiu contra els treballadors que gaudeixen d’un habitatge en propietat, és un impost de patrimoni a les classes baixes.
    • Aquesta enfoc de dret col·lectiu del sòl urbà simplifica la burocràcia entorn del sector immobiliari fent molt més transparent una activitat econòmica de per si molt opaca.
    • Per permetre la mobilitat habitacionals de la població en dret de propietat d’habitatges es podrien crear càmeres de compensació només en el cas de possibles pèrdues en habitatges principals.

Finalment el públic va fer preguntes per esclarir els dubtes i Pablo FEU en la seva condició d’advocat va ajudar fins i tot a aclarir problemes no directament relacionats amb el tema de la xerrada.

L’Associació de Veïnes i Veïns del barri de Porta i l’Associació 500×20 es van conjurar per evitar que la reforma de la Plaça Söller pactada amb l’actual Govern de la ciutat no acaba expulsant gent del barri.


ALGUNS MOMENTS DE LA XERRADA AL CASAL DE GENT GRAN LA CASA NOSTRA del barri de Porta

Print Friendly, PDF & Email

3 comentarios en “Mesures vinculades a les reformes urbanístiques que milloren l’entorn de les ciutats i combaten l’especulació i la gentrificació”

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies