Comunicat de l’Associació 500×20 sobre la Llei de contenció de les rendes de lloguers de Catalunya

**2019- de la PUNXADA DE LA BOMBOLLA DEL LLOGUER, 2020 a la MODERACIÓ dels LLOGUERS del Decret-Llei de 11/2020**

En poc temps veurem els límits de la llei de “contenció” dels lloguers de la Generalitat i caldrà plantejar una altra alternativa.

El passat dia 9 de setembre el Parlament de Catalunya amb el vots de JxC, Comuns, ERC i la CUP aprovava, amb 71 vots a favor i 63 en contra, la Proposició de Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge. La llei (*1) neix per regular per la via dels topalls màxims, “contenció” de rendes diu la llei, els preus dels lloguers només en zones declarades administrativament de preus tensats en el mercat lliure del lloguer. Com la pràctica totalitat dels contractes de lloguer, el 98%, es signen en el mercat lliure aquesta llei tindrà incidència en quasi la totalitat del parc de lloguer del país, doncs l’anomenat “mercat regulat” controlat per les administracions públiques i altres entitats socials arriba només al 2%.

Com indica el Sindicat de Llogateres de Barcelona i 4000 entitats socials més partidàries de la llei han lloat l’acord parlamentari (*2). En la banda dels detractors, els propietaris organitzats en diferents entitats com els API, la APCE, les Càmeres de la Propietat Urbana, etc han criticat durament aquesta llei dient que provocarà l’efecte contrari del que es vol aconseguir. El fet es que la regulació o contenció de preus ha fracassat en la major part de les ciutats europees on s’ha intentat practicar com París i Berlín. De fet, l’Ajuntament de Berlín va redirigir la regulació cap a la congelació dels lloguers per un període de 5 anys vist que la de topalls de preus no només no va reduir-los sinó que van augmentar de manera espectacular doncs els propietaris tenen moltes maneres de reventar-la. D’altra banda, també 500×20 van sortir al pas de la regulació de Viena, doncs en aquesta ciutat el parc d’habitatge públic i cooperatiu és tan aclaparador que fa absurd comparar-lo amb Barcelona o Madrid.

Reconeixem que la nostra opinió no està gaire compartida però la nostra entitat té un discurs molt diferent d’aquests actors partidaris i detractors de la nova llei de la Generalitat. I més important encara, tenim propostes per acabar amb la bombolla del lloguer que ni de bon tros són objecte d’estudi ni crítica ni pels partidaris ni dels detractors d’aquesta llei. I la nostra opinió, que mantenim des de fa dos anys, la volem compartir amb altres organitzacions valentes decidides a obrir una nova via trencadora dels reduïts marcs en que s’ha vehiculat la llei al Parlament i en les negociacions amb les entitats socials promotores.

Darrerament, algunes escletxes s’han obert en el discurs majoritari que vol acotar el problema de la bombolla a una regulació de topalls que moderi les rendes de lloguer a Catalunya.

Una primera escletxa la ha obert, encara que de manera molt tímida, l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal -AIReF – quan va emetre el passat dia 22 de juliol un informe on es vinculen clarament les escandaloses avantatges fiscals dels arrendadors només amb contractes de lloguer social… al mercat lliure de l’Estat espanyol amb més de 3,5 milions de llars vivint en aquest règim de tinença, que és el més assemblat a la llei de la selva o, el que és el mateix, la LAU -Ley de Arrendamientos Urbanos de 1984.

La via de la regulació de lloguers per la fiscalitat ni de bon tros es discuteix enlloc. El forat fiscal degut a l’elusió fiscal consentida per l’Estat arriba anualment segons els nostres càlculs a més de 10.300 milions d’euros anuals que suposen no recaptar prop de 4.000 milions d’euros que estalvien els rendistes entre un majoritari IRPF i un minoritari Impost de Societats. És revelador del poder del lobby immobiliari al nostre país que amb la crisi del COVID les ajudes que han vingut en forma de diners regalats pel BCE vagin a salvar les rendes immobiliàries dels “caseros” grans i petits y després aquestes ajudes directes del BCE als que guanyen diners dormint quasi ni tributin impostos a la Hisenda espanyola

És d’una profunda injustícia que el llogater treballador pagui fins un 1.000% més d’impostos que el seu arrendador, el que demostra que en aquest país només paguen impostos les classes treballadores i populars. Per als partidaris i detractors de la nova llei catalana no existeix la injustícia fiscal que suporten les classes treballadores que viuen de lloguer. Seria comprensible que els propietaris ni ho esmentin i que les recomanacions de l’AIReF han passat desapercebudes o manipulades pels mitjans de comunicació. Però no és de rebut que els partidaris de la contenció, en nom d’un acord parlamentari, ignorin o ni citin les injustícies encara que es cregui que la nova Llei de la Generalitat es un pas de pardal en el dret a l’habitatge. No és d’estranyar doncs l’electorat d’alguns dels actors clau de la signatura de la llei, com JxC i ERC, es beneficia de les vergonyoses avantatges fiscals dels arrendadors que arrosseguem des dels temps immemorials del franquisme i la societat dels propietaris instaurada a Espanya i Catalunya des del 78.

Una segona escletxa al discurs dominant és el del disputat concepte que de si a Espanya són majoria o no els habitatges en lloguer en propietat dels fons voltors com pregonen molts Sindicats de llogaters o el mercat està en mans dels petits propietaris tal com assegurem nosaltres i diuen les recents estadístiques. Ens referim a qui és la patronal del alquiler?

La nostra entitat, l’Associació pel Lloguer Públic i Assequible-500×20 fem una crida als Sindicats i entitats d’habitatge per obrir un debat més ampli sobre la bombolla del lloguer i les greus repercussions que tenen les mesures del Banc Central Europeu

La Llei acordada amb les entitats socials de contenció de preus del lloguer, QUE NO ATURARÀ CAP DESNONAMENT, arriba en un moment molt delicat a Catalunya que lidera el nombre de desallotjaments d’habitatges a l’Estat espanyol. Les lleis del dret a l’habitatge del 2007 i la de l’Emergència habitacional han estat paper mullat com hem assegurat. Però altres normatives administratives i lleis també han fet aigües per diferents motius. Parlem de la norma del 30% d’habitatge social reservat a les noves promocions que aprovada majoritàriament a l’Ajuntament de Barcelona però que ningú troba els habitatges ni de venda ni de lloguer. O com els jutjats es toregen el Decret-Llei 17/2019 d’emergència habitacional de la Generalitat de Catalunya aprovat el darrer any que donava oportunitat de legalitzar les ocupacions de llars vulnerables.

La llei 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge neix sense el paraigües estatal, la qual cosa vol dir, que quan hi hagi un conflicte d’impagament de lloguer per diferències en les rendes a pagar- topalls, millores, situació de l’habitatge i el munt d’excepcionalitats de la llei- acabaran en els jutjats que es cenyiran a les lleis estatals a les que deuen obediència. Aplicaran la LEC – Ley de Enjuiciamiento Civil- el que diem judicialització de la llei on té les de perdre el llogater. O be, el llogater haurà d’esperar la sanció administrativa de la Generalitat però l’impagament ja estarà fet i sobre el llogater caura tot el pes de la llei, la LAU i la LEC. Això per no parlar de la lletra petita de la nova llei: s’aprova per un període només de 5 anys, o que l’Índex de referència de preus de lloguer d’habitatges està referenciat a preus màxims de bombolla o que l’efecte dels topalls superiors acabaran fent pujar els preus més baixos i un llarg etcètera >>>

La nostra entitat, l’Associació pel Lloguer Públic i Assequible-500×20, degana a la ciutat en defensa del dret a l’habitatge, fem una crida a obrir un debat més ampli sobre la bombolla del lloguer i les greus repercussions que tenen les mesures del Banc Central Europeu, l’anomenada Expansió Quantitativa il·limitada, de regalar milers de milions als bancs i en derivada als fons voltors i els propietaris immobiliaris en general. El món és més complexe del que alguns volen circumscriure el debat. Aquesta crida està dirigida a totes les entitats hagin signat o no el manifest liderat pel Sindicat de Llogateres de Barcelona, que nosaltres no hem fet, sense cap altra voluntat que obrir un debat més ampli de la realitat que vivim. En poc temps veurem els límits de la llei de contenció dels lloguers de la Generalitat i caldrà plantejar una altra alternativa.