nou debat: La democràcia dels propietaris a Espanya

Hem anat desgranant, a la nostra web, des de fa temps el concepte i les conseqüències del perquè al nostre país ha entrat tan forta la cultura de la propietat immobiliària. És una realitat que es configura com una aposta als anys 50 del segle passat en el règim feixista del franquisme fins a convertir-nos en líders mundials.

Aquesta realitat lligada al poder de la Banca dins del règim té enormes paral·lelismes amb la revolució conservadora del tatcherisme i de Reagan als EUA.

Aquesta versió d’accés a l’habitatge, consumidora de grans recursos naturals i sòl, és l’oposat dels sistemes de parcs d’habitatge públic de lloguer assequible, en retrocés franc a tot Europa.

La crisi immobiliària del 2008 va posar sobre l’escena una bombolla de crèdit que amagava una altra de lloguer ja que en aquestes dates els lloguers arriben a uns preus que no es tornarien a repetir fins a l’actual bombolla llogatera. La greu crisi d’accés a l’habitatge com a bé fonamental, fins i tot acceptat a la Constitució, es consolida per la incapacitat de l’Estat espanyol a resoldre les greus contradiccions del model propietari consolidat durant dècades.

El 2011 la PAH va agrupar mediàticament la lluita contra la bombolla de deute. L’actual aparició del Sindicat d’Inquilins a Barcelona, del qual participem militantment en la seva creació, com a centralització territorial de les lluites per l’habitatge, va tornar a l’escena la lluita de Prouespeculació i l’Associació 500×20 per un parc públic de lloguer assequible contra l’opció de col·laboració publicoprivada.

Donem suport al Sindicat de Llogaters de Barcelona perquè va néixer com a confluència de lluites de barri però ho vam abandonar en convertir-se en un competidor amb la seva pròpia dinàmica, quan la seva direcció es va oposar per carta a la creació d’un Consell Ciutadà – de coordinació – amb organitzacions com la la nostra o la mateixa Federació d’Associacions de Veïns -FAVB- que havíem donat suport a la seva creació.

Mentre que les assemblees de la PAH i altres organitzacions estan dissolent-se, la realitat actual és que els sindicats dedicats al lloguer i l’ocupació han aparegut arreu a moltes ciutats i pobles atomitzant encara més el moviment amb visions i estratègies a sobre oposades entre els actors de la nostra lluita i provocant la competència política en lloc de la unitat.

quins debats sobre les causes, l’estratègia i la unitat hem de fer en el moviment d’un sol assumpte pel dret a l’habitatge en general des dels desposseïts, els llogaters i els deutors hipotecaris?

Avui us presentem un interessant debat realitzat sobre la democràcia a la societat dels propietaris espanyola realitzada per Pablo Carmona, escriptor del llibre “la democràcia dels propietaris” (*1), que vam tenir mesos enrere l’oportunitat de debatre amb ell a la nostra seu , i J.Palomera del Sindicat LLogaters de Barcelona on es confronten totes aquestes preguntes.

Esperem publicar el nostre document sobre aquest debat que s’ha iniciat amb diverses aportacions al moviment. Posarem el nostre gra de sorra. Avui us oferim aquest vídeo. A tota persona interessada val la pena visionar i escoltar.

---

NOTES:

1. traficantes.net, Pablo Carmona, “la Democracia de los propietarios“. FONDOS DE INVERSIÓN, RENTISMO POPULAR Y LA LUCHA POR LA VIVIENDA

SEGUR QUE L’INTERESSARÀ: