La Generalitat ajuda a cobrar els lloguers als propietaris empobrint als llogaters ofegats en un munt de paperassa

Fa sis setmanes varem dir: Las medidas aprobadas por el Gobierno PSOE-UP salvan el Mercado de alquiler, no a los inquilinos. L’objectiu del Gobierno de España era assegurar que, en mig d’una pobresa generalitzada provocada per la crisi econòmica sobrevinguda, els propietaris d’habitatge i locals en lloguer continuïn cobrant els rebuts encara que el país s’enfonsi, la recaptació fiscal es desplomi i que l’Estat s’endeuti fins a les celles. És un despropòsit econòmic i fiscal que mostra l’enorme poder organitzat del sector immobiliari incrustat dins el Parlamento i el Gobierno de España per modificar lleis en el seu benefici encara que signifiqui sacrificar els comptes del país.

Li dèiem ben clar a la ministra d’Hisenda Nadia CALVIÑO: Toca CONDONACIÓN de alquileres Ministra Calviño, los propietarios ya expolian 100.000 millones al fisco por década, en resposta a les seves declaracions que darrera un lloguer hi ha un ciutadà, un propietari que ha de cobrar. Un exemple clar de representant immobiliari i de la Banca dins el mateix Gobierno.

Som un país de pandereta i gent que guanya diners sense treballar. El cúmul de despropòsits de “la España de los propietarios” perquè cobrin els rebuts als més de 3,5 milions de llars en lloguer ja va començar el mes d’abril del 2020 amb el Gobierno de España  i ha seguit fins els Governs autonòmics que es mouen en la mateixa roda de les polítiques neoliberals d’afavorir les classes benestants i més organitzades:

  • Primer va ser el RDL- Real Decreto Ley -11/2020, de 31 de marzo, que davant la possibilitat de l’impagament generalitzat de rebuts per part dels llogaters Pedro Sánchez va legislar que podrien fer front als pagaments fent cua al Banc per a demanar crèdits bancaris per valor de 1.200 milions d’euros que les entitats financeres tenien a bé concedir perquè cobraven de la gestió una morterada de 112 milions (el 10%) i el Gobierno ho avalava tot.
  • El segon moviment en el mateix RDL va ser que preveient que milers de llars no podrien fer front al pagament posterior dels crèdits va habilitar ajuts de fins a 900 euros i 200 de subministraments que distribuirien les comunitats autònomes.
  • Ara en el seu tercer torn, les comunitats autònomes distribueixen aquests ajuts de manera diferent segons el criteri polític de cadascuna trobant enormes diferències però en tots els casos són inferiors al que diu el RDL del Gobierno i sorpresa cap d’elles s’apropa als màxims de les ajudes del Decret ni de lluny. Per exemple, la Generalitat de Catalunya ha posat un pressupost de 14,5 milions d’euros fins que s’acabi que només suposa un 10% de la partida de 128 milions d’euros que l’any 2019 va posar com ajuts al lloguer i a hipoteques.
  • I finalment, el 1 d’abril quan va començar la campanya del IRPF, Hacienda somos todos, els propietaris podran desgravar-se les rendes i exonerar-se les despeses amb un gran regal fiscal superior als 10.000 milions d’euros als que SÍ que declaren que es sumaran als que no paguen dins el frau de l’economia immobiliària submergida i les grans patronals que al seu torn al Impost de Societats estan quasi exonerades de pagar res.

Per tant, les llogateres es trobaran ofegades en una enorme paperassa per dues vegades davant el banc i les comunitats autònomes que els demanaran els mateixos papers per demostrar que són pobres de solemnitat i que tenen el dret de rebre diners que mai tocaran en les seves mans perquè aniran directes als compte bancari del seu arrendador. Ja se sap que els pobres quan tenen diners a les mans se’ls gasten amb frivolitats!

Tot plegat, ens referim a la paperassa i la enorme burocràcia entorn la pobresa, és una ficció argumental necessària per dissimular el que cada cop és més evident per a tothom. Per pagar als propietaris de tota España venen diners màgics d’Europa.

Els fons europeus per a fer front a l’enorme crisi van sumant iniciatives com la de Macron i Merkel, amb Sánchez de convidat de pedra, amb 500.000 milions d’euros que es sumaran al bilió de euros en liquiditat que la UE ha ofert per ajudar als països (a través del MEDE), a les empreses (amb el BEI) i protegir l’ocupació (amb el nou instrument SURE de la Comissió Europea per evitar els ERTO’s). Hi ha ajudes directes i la major part són préstecs que la Banca privada crea del no res. No hi ha problema doncs si la comptabilitat bancària creativa falla, i els balanços no quadren, aquí està el Banc Central Europeu per comprar tota la morralla financera que es quedaria als soterranis del banc central.

Tota l’economia mundial es dirigeix a una dependència cada cop més gran de la creació monetària de la banca central com explicàvem a ¡Condonar las deudas de inquilinos e hipotecados no es lo mismo que las acabe pagando el Banco Central Europeo! Al cap i a la fi, els “caseros españoles” acabaran cobrant els seus rebuts de lloguer per mil camins tortuosos des dels crèdits bancaris avalats per un Estat super endeutat, que al seu torn emetrà deute sobirana que comprara amb interessos la banca privada que al seu torn acabara venen al BCE per diner fresc.

Una Vaga de Lloguers per a que la crisi la paguin els propietaris o el BCE?

Amb aquest panorama la Vaga de Lloguers hauria de fer la proposta més raonable dins els paràmetres capitalistes que seria que directament el Gobierno de España arribi amb un acord a les grans patronals immobiliàries i els milers de Càmeres de la Propietat representant als mitjans i petits propietaris per crear contractes de lloguer social avalats en últim terme pel deute sobirà -BCE- i així les llars pobres podrien estalviar-se anar-ho demostrant dia sí i dia també que són pobres de solemnitat. Seria la proposta de socialitzar els deutes dels llogaters perquè cobrin els propietaris a compte del BCE amb el vist-i-plau de la UE. De fet, és quasi el que està passant sense dir-ho.

Nosaltres proposem un gir de la Vaga de Lloguers per a exigir que la crisi la paguin els propietaris assumint la condonació del deute. Cal que siguin solidaris amb qui pateix més els efectes de la crisi. No poden plorar, porten dècades de regals fiscals que són inasumibles ara mateix.

Associació pel Lloguer Públic i Assequible -500×20


AJUTS de la GENERALITAT catalana i altres administracions al pagament dels lloguers o crèdits bancaris del COVID19:

Les administracions autonòmiques han posat en els darrers dies aquestes noves línies d’ajuts a fons perdut per pagar als propietaris els rebuts o als bancs directament els crèdits concedits. Els llogaters no veuran un duro. Aquí les webs on ho explica tot generalment amb certa fluïdesa:


SEGUR QUE LI POT INTERESSAR:

crisi i pandèmia: URGENT ¿ què fer si no pots pagar el lloguer l’1 d’abril en endavant?


SEGUR QUE LI POT INTERESSAR:

Barcelona y la composición del sujeto inquilino

Cataluña y Barcelona han producido los procesos de segregación y exclusión residencial más elevados del Estado. Esto abre numerosos interrogantes justo donde la normativa de vivienda ha obtenido sus mayores avances, valgan como ejemplo la Ley 24/2015 e incluso la modesta normativa de contención de alquileres aprobada en 2019. Sin embargo, es en este segmento donde los datos se muestran más crudos.

Les estratègies “negligents” dels sindicats de llogaters i d’habitatge

El problema d’accés a un habitatge digne i assequible al nostre país està donant entrada a debats i estratègies divergents i retrets entre les organitzacions d’habitatge que no permeten una discussió honesta. Aquest document intenta posar unes bases per fer-ho.

Escriba aquí su comentario

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies