La solució, al nostre país, al gravíssim problema d’accés a un habitatge digne i assequible no passa pels lleugers retocs legislatius -reformistes- de la Llei d’Habitatge o la Llei de contenció de lloguers aprovada a Catalunya -que defensen “els sindicats de llogaters”, mentre amaguen, com demostren els nombrosos precedents, el salt d’alguns dels seus mediàtics líders a la política.
Però tampoc no és a prop, com a remei, l’inici de la revolució socialista que proposen alguns sectors dels anomenats “sindicats d’habitatge”, omplint de frases buides, moltes vegades males praxis amb joves que s’introdueixen en la lluita social amb les ocupacions, i que oculten l?entrisme polític per construir organitzacions d?esquerra amb disciplina de leninisme desnortat.
En els darrers temps s’han desfermat els retrets entre moviments per l’habitatge a compte de la difícil situació que viuen milers de llars pobres sense habitatge digne, convertint aquest problema en un camp de batalla polític.
Podem veure alguns debats sobre entrisme polític i cooptació de moviments socials anant des del “nou cavall de Troia en els moviments socials” que denuncia l’Oficina per l’Okupació de València (1) fins a la polèmica oberta a algunes revistes on-line sobre com “Fer-se les preguntes correctes: la classe treballadora i el subjecte de les lluites per l’habitatge” (2) i altres que no citem per no allargar la introducció però
Podemos ver algunos debates sobre entrismo político y cooptación de movimientos sociales yendo desde “el nuevo caballo de Troya en los movimientos sociales” que denuncia la Oficina per l’Okupació de València (*1) hasta la polémica abierta en algunas revistas on-line sobre como “Hacerse las preguntas correctas: la clase trabajadora y el sujeto de las luchas por la vivienda” (*2) y otras que no citamos por no alargar la introducción pero que…
CONTINUAR LEYENDO >>>
